Manel J. Ferré acaba de ser reelegit president del Consorci de Salut i Social de Catalunya, és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la UB amb el grau d’excel·lent i diplomat en gestió gerencial hospitalària per EADA. Amb una llarga trajectòria en el sector sanitari català, ha estat alcalde d’Amposta des del 2007 fins al 2015 i anteriorment ha exercit altres càrrecs de responsabilitat en el sector sanitari i social com a: president de la Comissió de Salut de l’Associació Catalana de Municipis (2007–2015), regidor de Sanitat i Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amposta (1987–2007), entre altres.
Recentment ha estat reelegit president del CSC; què suposa per a vostè aquest suport dels associats i quines són les seves propostes per a aquesta nova etapa?
La reelecció amb el suport per àmplia majoria dels ens associats suposa un motiu de satisfacció a la vegada que una gran responsabilitat, però sobretot crec que és un reconeixement a la tasca de tots els professionals que conformen diferents àrees del Consorci i que l’han consolidat com l’organització referent del sector concertat de salut de Catalunya sense afany de lucre. Pel que fa a les propostes, les podem resumir en els sis punts que reflecteix el pla de govern del Consorci per als propers quatre anys.
En primer lloc, l’increment de la base associativa, fent especial èmfasi en el sector social i d’atenció a la dependència. En segon lloc, la potenciació de la cartera de serveis que estem oferint als associats. En tercer lloc, l’increment de la participació dels associats en el dia a dia de l’organització. En quart, mantenir i incrementar la influència que el Consorci ja té en aquests moments en el sector de la salut i social. En cinquè lloc, l’aposta decidida per una gestió del Consorci moderna, transparent, amb compromís ètic i responsabilitat social corporativa. I en sisè lloc, però no menys important, la potenciació de la comunicació, amb més presència als mitjans de comunicació i a les xarxes socials.
Quina és la clau perquè una entitat associativa sigui més forta?
Les claus per reforçar i enfortir el Consorci han estat diverses però destacaria l’Àrea Associativa, que acull i recull l’expertesa, el coneixement i l’excel·lència de tots els ens que conformen el Consorci amb l’objectiu comú de la millora de la gestió pública avançada i innovadora que sempre ha caracteritzat el sector concertat. En segon lloc, l’àmplia, especialitzada i professionalitzada cartera de serveis que estem oferint a tots els associats també ha estat clau.
I tot això de la mà d’una gestió rigorosa, transparent i moderna que impregna tots els estaments del Consorci, des del director general fins a tots els responsables de les diferents àrees de l’entitat.
Quins serveis ofereixen des del CSC als seus associats?
Com he mencionat abans, una de les claus del reforçament del Consorci ha estat la seva cartera de serveis que hem ampliat, renovat i adaptat a les necessitats actuals i futures de tots els associats. Aquesta cartera de serveis va des d’una simple assessoria en temes laborals, econòmics, de protecció de dades, comunicació… fins a paquets complets de gestió integral dels centres, sempre a demanda dels propis associats o de l’Administració pública. És una mena d’oferta a la carta en la qual sempre ens ajustem a les seves possibilitats i necessitats a partir de l’àmplia experiència i prestigi que acumula el Consorci com a entitat pública de base associativa.
Un dels serveis que crec que val la pena destacar és la central de compres del Consorci, el SACAC, que permet la licitació de compres agregades al sector amb els beneficis d’una economia d’escala i la introducció de nous mètodes de compra pública innovadora, com són la compra a risc compartit o la compra segons resultats.
Quins creu que seran els pròxims reptes del sector sanitari i social, i com els afrontaran des del CSC?
Hi ha grans i importants reptes a assumir en el curt i mitjà termini, com ara la demografia, amb el repte de l’envelliment actiu de la població. Encara que Catalunya és pionera en l’atenció geriàtrica a la xarxa sanitària, aquesta s’ha de reforçar. Un altre repte té a veure amb els professionals del sector, ja que a casa nostra la formació dels metges actuals no pot cobrir les jubilacions que tenim previstes, tot i que les ràtios de metges per habitant són molt altes en proporció a la resta de l’eurozona. Per tant, haurem de fer un esforç per cercar i formar nous professionals i, a la vegada, canviar els rols dels que ja tenim, igual que hem de revisar els salaris que estan cobrant en aquests moments.
En tercer lloc, el repte de la innovació tecnològica amb la introducció del Big Data, la intel·ligència artificial, la realitat virtual o la robòtica, cada cop seran més presents en les nostres vides i, per tant, també en l’assistència sanitària. A part, ens trobarem amb nous fàrmacs i noves teràpies per tractar malalties neurodegeneratives, immunològiques i oncològiques que són molt efectives però tenen un cost molt elevat. La tecnologia serà cada cop més necessària però també més cara i, per tant, les fórmules de col·laboració publicoprivada han de ser una oportunitat per no perdre el tren del repte tecnològic.
A més, aquests anys de restriccions econòmiques han comportat una descapitalització dels hospitals, que ara necessiten inversions urgents. No podem obviar que s’ha de dotar de més recursos econòmics el sector, tant de salut com, sobretot, el social. Som molt conscients de les limitacions dels pressupostos de la Generalitat i, per tant, des de la pròpia Administració pública s’ha de començar a contemplar i treballar en una col·laboració publicoprivada amb total transparència, control i rendició de comptes als usuaris i a la població en general. Això vol dir que s’han de saber aprofitar les oportunitats que ens brinda el sector privat amb les fortaleses que té el sector públic, de la mà d’una Administració pública que governa, planifica i audita tots els processos.
L’últim repte, també ineludible, és la integració assistencial social i sanitària per aprofitar tots els recursos existents en aquests moments.
El model sanitari català és una referència mundial, on resideix el seu èxit? Es podrà mantenir aquest alt nivell d’atenció sanitària i social a la ciutadania?
Jo crec que el model sanitari català ha estat i continua essent un model d’èxit, validat a nivell mundial, i que malgrat les retallades pressupostàries que ha patit, ha resistit gràcies a les fortaleses i a la idiosincràsia del propi model basat en un escenari de multiproveïdors assistencials, que li han donat aquest tret diferencial i valor afegit.
Tot i les retallades, s’ha mantingut la qualitat assistencial gràcies bàsicament al sacrifici i professionalitat de tot el personal sanitari. Ara bé, s’ha acabat per afectar la descapitalització dels centres i per produir un increment important de la càrrega assistencial. Per tant, per poder mantenir el nivell assolit, tots els agents del sector –tant de salut com social– ens hem de reunir per valorar, repensar el model i introduir aquelles reformes estructurals (que no conjunturals) que ens permetin afrontar els reptes que ja he esmentat abans amb plenes garanties. Partim de la base d’un model que és bo, validat i reconegut a nivell mundial, però que necessita reformes disruptives importants per continuar sent capdavanter, perquè el país i els ciutadans ho necessiten ja que, en realitat, és una autèntica estructura d’Estat.