No som el problema, som la solució

Després de 7 mesos sense activitat, i la imposició del tancament de les empreses d’oci, restauració i espectacles a conseqüència de les mesures impulsades pel Govern de la Generalitat, volem identificar les causes i les conseqüències d’aquesta situació. Les empreses d’aquests sectors tenim molt complicat poder sobreviure sense facturar i, a la vegada, fent front al pagament de les nostres despeses. Crec que cada dia es fa més palès el nostre lema: “no som el problema, som la solució”, tenint en compte que som un dels primers països del món en turisme de vacances, on l’oci és una indústria important en aquest sentit.

Crec que els Governs d’Espanya i de Catalunya haurien de definir un pla d’actuació contundent que transmeti garanties i seguretat jurídica a les empreses d’aquests sectors. Alemanya ha destinat 30 milions d’euros a pagar el lloguer dels clubs a la ciutat de Berlín. El Regne Unit ha baixat els impostos a l’hostaleria i el turisme, deixant el tipus en el 5%, i ha donat subvencions de fins al 80% del seu benefici. França i Itàlia han donat bons i ajudes directes al consum en oci, turisme i cultura.

Per a entendre la magnitud de la situació, només cal dir que el 93,2% dels locals d’oci tenen llogats els seus establiments i que el preu mitjà del lloguer d’un bar musical és de 2.400 euros/mes i el d’una discoteca, de 9.600 euros/mes, per la qual cosa cada mes els locals d’oci a Espanya estan perdent 48,6 milions d’euros en lloguers. En definitiva, des que va començar la crisi, només en arrendaments de locals que romanen tancats les pimes han gastat una mitjana de 14.727 euros; és a dir, un total de 243,4 milions d’euros en tot el sector.

El secretari general de FECALON, Fernando Martínez, així com Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques, i Lluís Torrents, president de l’ASSAC, han demanat amb caràcter d’urgència la constitució d’una taula de negociació per activar el pla de rescat, sol·licitat a la presidència de la Generalitat el mes de juliol. El Govern ja va transmetre al sector la iniciativa de legislar i modificar al codi civil català la clàusula rebus sic stantibus (la modificació substancial de les condicions establertes en els termes del contracte d’arrendament), que obligaria a la suspensió dels contractes de lloguer, amb què s’evitaria la pèrdua de les llicències d’activitat i el col·lapse dels tribunals.

Hem proposat també el que anomenem “hibernació”, un primer pla de xoc amb l’objectiu d’aturar les despeses fixes de les sales, la part més important de les quals no ha d’anar acompanyada necessàriament de dotació pressupostària, ja que es tracta de la gestió que es pot fer davant d’altres administracions o sectors com el bancari, els arrendadors, els subministraments i altres, així com un pla de recuperació del sector en el seu conjunt, tenint en compte l’estat de precarietat en què ens trobarem quan puguem recuperar l’activitat, sense data ni perspectives. Tan sols demanem capacitat de gestió i acció proactiva als nostres governants.

Glòria Cabrera Deulofeu
Responsable de comunicació de FECALON

 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Maria Rosa Agustí: “Digitalitzar-nos ens ha permès abaratir costos i tenir més visibilitat”

Next Story

La Covid-19 i el talent femení

Latest from Panorama