Cada any el Govern de la Generalitat reconeix les bones pràctiques de diverses empreses i entitats en el camp de la formació professional. Enguany PIMEC ha format part del jurat d’aquests guardons sota el nom Premis #FPCAT.

Entre les pimes i les entitats reconegudes aquest mes de juliol per la seva tasca al llarg del 2019 en relació amb l’FP, destaquem la Fundació Inform, Decolletatge Farrés S. A. i l’associació empresarial d’economia Social DINCAT.

  • Miquel Muç és director i gerent de la Fundació Inform, entitat dedicada a oferir serveis de formació per facilitar la inserció laboral i la millora contínua de les persones.
  • Joan Enric Farrés és gerent de Decolletatge Farrés S. A. Aquesta pime és una empresa familiar fundada l’any 1979 i està especialitzada dins la indústria de fabricació de components per al sector de l’automòbil.

El Guardó

Miquel Muç: “És un reconeixement a més de 33 anys d’història de la Fundació i del seu Programa SEFED. També és un reconeixement col·lectiu a totes les persones que durant aquests anys han participat com a equip de professionals, patrons, tècnics o alumnat en els nostres projectes. Aquest és un premi al sector de l’FP per a l’ocupació, que moltes vegades no ha tingut ni el suport ni el reconeixement que es mereix”.

Joan Enric Farrés: “És un reconeixement, més que a la feina feta, a una filosofia que estem convençuts que és guanyadora: la formació dels joves en oficis i una aposta per la indústria.  El capital humà marca la diferència, ja que si disposem de col·laboradors formats, amb talent i amb il·lusió, els projectes tiren endavant”.

La Covid-19

Miquel Muç: “La pandèmia ens ha afectat de ple. Vam iniciar un procés de treball a distància i en línia, sense aturar els serveis educatius que oferim a la xarxa d’empreses simulades SEFED (un total de 300 empreses simulades a l’estat espanyol). Una de les primeres accions va ser convertir el certificat de professionalitat pel col·lectiu d’aturats que gestionem a Catalunya de presencial a distància, amb una excel·lent acceptació per part de l’alumnat i un gran repte assolit per part dels equips docents. A més, algunes de les activitats de la Fundació van quedar ajornades, com les pràctiques internacionals Erasmus+ de l’alumnat SEFED”.

“Cal esmentar que en aquest període la Fundació esperava la resolució 2020 del programa Formació en Compromís de Contractació que a hores d’ara, i a causa de la suspensió dels fons que s’han de transferir a la Generalitat, encara no s’ha aprovat. Aquest és un punt encara de màxima preocupació per a nosaltres i per a tot el sector”.

Joan Enric Farrés: “Ha estat un cop molt fort. Tot i que la indústria només ha estat aturada del tot durant les dues setmanes inicials de l’estat d’alarma, el retorn a l’activitat ha estat molt lent. Ha calgut adaptar-se a noves mesures de seguretat en els entorns de treball, sovint seguint directrius canviants i gens clares. L’aturada quasi generalitzada va comprometre l’activitat a nivell de subministraments. Nosaltres vam aplicar un ERTO, ja superat”.

“Recuperar aquests mesos perduts és una quimera. Els ajuts que han arribat han estat insuficient, i la majoria en forma de préstecs ICO, els quals suposen un endeutament que afecta directament a la capacitat d‘inversió dels pròxims anys i de retruc a la competitivitat futura. A banda, pel camí s’han aturat projectes que abans de la Covid-19 s’anaven a posar en marxa”.

Reptes de futur

Miquel Muç: “El Patronat de la Fundació va aprovar aquest mes de gener un Pla Estratègic (2020-2023) tenint com a eixos fonamentals la internacionalització, repensar programes formatius, desenvolupar aliances i xarxes, i crear un model de comunicació. Aquestes línies s’han de desenvolupar en un entorn, ara més que mai, canviant, ambigu i de molta complexitat. La formació professional per a l’ocupació ha de donar sortida a les necessitats d’ocupació de les empreses i, al mateix temps, millorar les competències tècniques i socials dels seus usuaris/àries. D’altra banda, la transferència de coneixement a altres països de l’Amèrica llatina i l’establiment d’aliances amb empreses o centres que treballin en l’àmbit de la formació i l’ocupació és un dels altres punts vitals per a la Fundació i per bona part del sector. En aquest context, caldria que l’Administració gestioni d’una forma més flexible i menys burocràtica i permeti una actuació de corresponsabilitat i més àgil a les entitats i centres”.

Joan Enric Farrés: “Poder gestionar la incertesa actual ja és de per si un repte important. Els missatges que arriben no són clars, hi ha dubtes permanents per com serà la situació després de l’estiu.  Més en clau particular, estem treballant en processos que aportin més valor afegit: digitalització, indústria 4.0, etc. Per això, és important que les persones que s’incorporen al món de la indústria estiguin ben formades. Finalment, estem probablement davant el canvi més gran que ha tingut mai la indústria de l’automòbil, amb les diferents vessants de motorització, la connectivitat, el cotxe autònom… Tota la indústria auxiliar s’haurà d’anar adaptant a les noves necessitats del sector”.