Pimes i canvi climàtic: S.O.S

Catalunya està patint un dels pitjors estius en anys. Fotografies de satèl·lit mostren que molts indrets del món estan o han estat en flames. La terra pateix i malauradament els efectes devastadors de la petjada humana s’incrementen exponencialment dia a dia, molt abans dels pronòstics. La manca de pluja, juntament amb les onades de calor, provoca que la sequera que s’acumula des de fa molts mesos estigui fent estralls als boscos catalans. Els nivells dels pantans estan sota mínims, les reserves d’aigua han baixat cada setmana dues vegades més ràpidament del que és habitual a l’estiu i tot plegat és una situació que, malauradament, viurem més intensament any rere any, i a la qual, responsablement, hem de donar respostes urgents amb accions tangibles.

Les pimes que desenvolupen la seva activitat a municipis que han estat en alerta per l’extrema sequera estan patint més que mai la irrupció del canvi climàtic. En un context de crisi energètica com en el que ens trobem, i per tal de pal·liar els efectes del canvi climàtic, calen actuacions concretes i per això és imprescindible la col·laboració publicoprivada tant en matèria legislativa com econòmica.

D’una banda, els pagesos, en previsió d’aquesta situació de restriccions, han hagut de canviar els seus cultius per d’altres que necessiten menys aigua i evitar-ne així el malbaratament. En la mateixa línia, a l’Associació Catalana de Comunitats Regants, ACATCOR, els preocupa que ara es puguin instal·lar plaques solars en terreny de regadiu. Des del 2019 hi havia una restricció en aquest sentit amb la Llei dels Espais Agraris que donava resposta a una reivindicació històrica del sector i amb l’aprovació del Decret Llei 5/2022, de 17 de maig, es va donar llum verda a ubicar plaques solars en terrenys de regadiu.

El gerent d’ACATCOR, Ramon Lletjós, explica que la Llei dels Espais Agraris, “que encara no s’ha desenvolupat”, havia de ser l’instrument que permetés “planificar el territori tenint en compte el sector agrícola, ramader i forestal en el seu vessant de productor d’aliments, béns i serveis, però també valorant el seu paper d’equilibrador del territori i cohesionador social.” Que ara es puguin posar plaques solars en lloc de dedicar els terrenys a la producció de matèries primeres, segons Ramon Lletjós “pot tenir greus repercussions en la nostra sobirania alimentària i, per extrapolació, en el despoblament i desertització del territori”.

D’altra banda, les activitats de lleure són un dels sectors que més s’han vist afectats per la brusca caiguda de l’activitat provocada per la sequera. Els pantans catalans acostumen a rebre milers de visitants cada estiu per gaudir d’un passeig en caiac, canoa o pàdel surf, i enguany els petits negocis que s’hi dediquen han reduït a la meitat la facturació o fins i tot s’han vist obligats a tancar. Segons les dades recopilades per Daniel Brasé, vicepresident de PIMEC Turisme i gerent de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), les empreses del sector havien previst facturar 41.000 euros de mitjana cadascuna aquest any. Tot i això, la mitjana de pèrdues per l’estat dels pantans és de 24.103 euros, per la qual cosa una trentena de negocis afectats s’han unit per reclamar compensacions, millorar la gestió de l’aigua i la comunicació amb les administracions. “No estem parlant de grans empreses. Hi ha persones que després de l’estiu es guanyen la vida fent de guies de muntanya. Si lamentem la despoblació, cal que cuidem les persones que donen vida a l’àmbit rural”, explica Brasé. En aquest sentit, ha assenyalat que “ja s’estan fent els primers contactes amb la Generalitat de Catalunya per buscar solucions a aquesta complexa situació.”

Amb tot, són diversos els sectors que directament o indirectament pateixen els efectes del canvi climàtic, de manera que serà primordial comptar amb tot el suport possible per part de l’administració per poder preservar el medi ambient i, alhora, salvaguardar el teixit productiu per seguir generant riquesa i llocs de treball.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Peatges, el perquè de tot plegat

Next Story

El repte d’aconseguir uns polígons industrials de qualitat

Latest from Panorama