La pujada salarial mitjana pactada en els convenis col•lectius registrats fins a l’agost es va situar en 1,09%

La pujada salarial mitjana pactada en els convenis col•lectius registrats fins a l’agost es va situar en el 1,09%, per sota de la dada de juliol (1,11%) i quasi quatre dècimes superior al comptabilitzat un any abans (0,74%), segons xifres provisionals del Ministerio de Empleo.

Aquesta pujada continua trobant-se dins els paràmetres del III Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva 2015-2017, que recomanava pujades de com a màxim d’un 1,5% per a l’any 2016.

Com ja hem dit en anteriors posts d’aquest bloc, l’IPC ha deixat de ser un referent pels acords que s’assoleixen a la negociació col·lectiva, en aquest cas la variació salarial supera en 1,19 punts la taxa de l’IPC interanual avançada del mes d’agost (-0,1%) publicada pel Instituto Nacional de Estadística (INE).

L’augment de convenis signats també ha estat significatiu, 699 front als 641 de l’any passat en aquestes dates, dels que, com és habitual predominen els d’empresa, 520 convenis d’empresa registrats i 179 d’àmbit superior.

Es pot observar una certa variació pel que fa a la jornada mitjana pactada en conveni que es situa en 1.756,1 hores anuals per treballador, que suposen una reducció de 4,1 hores respecte la mateixa jornada l’any anterior. Davant la casi inexistent variació del primer trimestre de l’any (0,8 hores) aquest concepte comença a ser, tot i que d’una manera tímida,  un element que s’incorpora novament a la negociació.

Pel que fa a les inaplicacions de convenis. Tot i que aquesta dada ha millorat, situant-se un -3,9% per sota de la de l’any anterior, encara està per sobre del que seria desitjable, amb 1019 inaplicacions en aquest primers vuit mesos. Aquesta dada ha de ser motiu d’anàlisi pels negociadors de convenis sectorials per tal de trobar mecanismes àgils que permetin l’adaptació de totes les empreses afectades a les condicions pactades sense haver de recórrer als despenjaments.

Cal fer l’anàlisi de quines són aquelles empreses que han hagut de recórrer majoritàriament a aquest mecanisme per garantir la seva viabilitat. En aquest sentit, una vegada més, constatem que són les empreses més petites (entre 1 i 49 treballadors), les que han realitzat un major nombre d’inaplicacions amb un 86,8%, del total.

Una vegada més, des de PIMEC reclamem un tracte diferencial en la negociació, per empreses que realment són diferents tot i actuar al mateix sector.

Departament RRLL i Negociació col.lectiva-PIMEC

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

La República de Kazakhstan, importadora de productes i equipament tecnològic

Next Story

Com construir la teva marca personal

Latest from Panorama