Quan ja hem arribat a l’ecuador  de l’any  podem aproximar dades objectives pel que fa a la negociació col·lectiva. La pujada salarial mitjana pactada en els convenis col·lectius registrats fins al juny es va situar en el 1,12%, per sota de la dada de maig (1,14%) i quasi quatre dècimes superior al comptabilitzat un any abans (0,73%), segons xifres provisionals del Ministerio de Empleo.

Aquesta pujada es troba dins els paràmetres del III Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva 2015-2017, que recomanava pujades de com a màxim d’un 1,5% per a l’any 2016.

No és menys cert que, aquestes dades són un reflex només de les pujades dels salaris base dels diferents convenis i ara, cada vegada més, s’hauria d’entrar a valorar altres paràmetres de la negociació col·lectiva com un tot, per tal de poder comparar els acords amb els indicadors econòmics.

Com ja hem dit en anteriors posts d’aquest bloc, l’IPC ha deixat de ser un referent pels acords que s’assoleixen a la negociació col·lectiva, en aquest cas la variació salarial supera en 1,9 punts la taxa de l’IPC interanual avançada del mes de juny (-0,8%) publicada pel Instituto Nacional de Estadística (INE).

L’augment de convenis signats també ha estat significatiu, 453 front als 401 de l’any passat en aquestes dates, dels que, com és habitual predominen els d’empresa, 342 convenis d’empresa registrats i 111 d’àmbit superior.

Es pot observar poca variació pel que fa a la jornada mitjana pactada en conveni que es situa en 1.757,2 hores anuals per treballador, només 0,8 hores respecte la mateixa jornada l’any anterior, fet que ens demostra que la jornada que actualment es contempla als diferents convenis està prou ajustada, en general, a les necessitats d’activitat dels diferents sectors, no sent en aquests moments un element prioritari de negociació.

Una altra dada que els negociadors no hem de perdre de vista a l’hora de valorar l’adequació al sector i l’èxit dels pactes assolits, és la de les inaplicacions de convenis. Tot i que aquesta dada ha millorat substancialment, situant-se un 12,9% per sota de la de l’any anterior, encara està per sobre del que seria desitjable, amb 819 inaplicacions en aquest primer semestre.

Si tenim en compte que un conveni col·lectiu ha de marcar mínims per les empreses, per tal que puguin adaptar les condicions als seus resultats i a la valoració individual de l’aportació dels/les seus/seves treballadors/es, cal fer l’anàlisi de quines són aquelles empreses que han hagut de recórrer majoritàriament a aquest mecanisme per garantir la seva viabilitat. En aquest sentit, una vegada més, constatem que són les pimes, amb un 85,7%, del total d’inaplicacions.

No hi ha major desigualtat que tractar problemes diferents amb la mateixa solució

Per tot això, des de PIMEC no podem deixar passar la oportunitat de reclamar, una vegada més, un tracte diferencial en la negociació, per empreses que realment són diferents tot i actuar al mateix sector.