Amb motiu de la setmana dels horaris, PIMEC valora positivament totes les actuacions que s’estan duent a terme dins del context de la reforma horària, tant des de la iniciativa privada com per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i a les quals participem, com a agent social més representatiu, en l’entorn del Consell de Relacions Laborals.

Entenem de gran importància la tasca de sensibilització dels òrgans de gestió de les empreses  per obtenir una racionalització horària que faci possible la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i alhora una optimització del temps de treball que afavoreixi la corresponsabilitat de les persones treballadores.

A l’entitat som conscients que una millora en aquesta qüestió, que incrementi la satisfacció de les persones treballadores i alhora s’adapti a les necessitats de les empreses segons els seus sectors particulars d’activitat i a les dels seus clients, redundarà en una millora de la productivitat del treball i afavorirà l’economia en general, i a més revertirà en un major compromís per part de les persones treballadores.

Una reforma horària que reverteixi en benefici de les empreses catalanes i els seus treballadors/es, apostant de forma consensuada per la conciliació i l’equilibri entre la vida personal i laboral, es traduirà en una millora de la productivitat, de la qualitat dels processos, del clima laboral i del grau de compliment dels objectius de les empreses, i al mateix temps pot tenir un efecte en la reducció de l’absentisme laboral.

Des del punt de vista de les persones treballadores, la conciliació millorarà el seu benestar personal, familiar, professional i social, reduint el seu estrès i incrementant la seva qualitat de vida en general. Això suposarà, al seu torn, un increment de la motivació i de la implicació dels treballadors/es amb els objectius de l’empresa, i molt probablement també un major rendiment productiu.

És important posar en relleu, en qualsevol cas, dues qüestions que són fonamentals per aconseguir que una reforma horària pugui reeixir de forma satisfactòria, amb un grau de compliment elevat i de forma sostinguda en el temps, sense passos enrere davant de canvis en la conjuntura econòmica o per altres motius. Aquestes qüestions serien:

La primera, tenir present que no es pot exigir una reforma horària uniforme, que no atengui les múltiples especificitats que caracteritzen cada sector, i a la mateixa velocitat a tots els àmbits d’activitat, ja que aleshores els beneficis potencials anteriorment descrits no es faran realitat, i fins i tot poden sorgir problemes addicionals lesius per a l’economia.

S’han de fer compatibles –i hi ha marge per fer-ho– les necessitats del nostre teixit empresarial amb les de les persones treballadores, ajustant-hi en cada cas les mesures a adoptar, i sense oblidar la composició del nostre teixit productiu que, encara ara, lluita per recuperar el terreny perdut durant la recent crisi econòmica.

Així mateix s’han de prendre en consideració les necessitats de cada sector i empresa en funció de les particularitats de la seva activitat, les demandes dels consumidors (cada cop més exigents, variades i canviants), la dimensió empresarial que caracteritza la nostra oferta (un 94% de les empreses catalanes tenen menys de 10 treballadors), la conjuntura econòmica en què es troba cada sector (amb sectors en creixement i sectors que s’estanquen), o el grau d’internacionalització de les activitats de les empreses.

En aquest sentit, a PIMEC som conscients que aquesta reforma horària tindrà èxit si és gradual, prenent alguns sectors com a motor de canvi (les escoles, certs àmbits de l’Administració Pública i algunes oficines, per exemple), i introduint i ampliant el canvi d’hàbits de la població.

Posteriorment, cal fomentar l’adaptació progressiva d’altres sectors que estan més obligats a seguir els hàbits de la població (com, per exemple, el comerç, la restauració, l’oci o la cultura). Només si es fa aquest esforç d’adaptació i equilibri es podrà garantir un canvi efectiu, amb aplicació real sobre el terreny i sostinguda en el temps.

La segona qüestió és la comunicació dels beneficis que comporta la reforma horària, part consubstancial d’aquesta, i que cal dur a terme amb molta pedagogia, amb informació rigorosa, utilitzant un discurs que transmeti equilibri i gestionant adequadament les expectatives de tots els grups d’interès afectats.

Per últim és indubtable que, perquè una reforma d’aquestes característiques tingui èxit, ha de ser transversal, i s’ha de produir (encara que els ritmes siguin diferents) a tots els sectors de la societat catalana. Així, afectarà Administracions Públiques, empreses, treballadors/es, escoles, famílies, el tercer sector social, el món de la cultura, de la salut, del comerç, de l’oci, del turisme i l’hostaleria, dels mitjans audiovisuals, etc., tenint en compte els nostres costums i la nostra realitat geogràfica. S’ha de tenir molt present el nostre context cultural, les nostres circumstàncies climatològiques i socioeconòmiques, entre d’altres, per no tractar de replicar models de països molt diferents sense les adaptacions que la nostra població demanarà.