Com afectarà el Brexit a les pimes catalanes?

Fa uns dies apuntàvem alguns consells pràctics davant el Brexit. Però l’elecció democràtica del Regne Unit d’abandonar la Unió Europea ha generat múltiples debats i incerteses a nivell internacional, també a Catalunya i per això volem aclarir alguns elements clau en aquest assumpte. La pregunta principal és com afectarà a les pimes catalanes una eventual sortida del Regne Unit de la Unió Europea. La Comissió Internacional de PIMEC també ha analitzat els impactes i malgrat les incerteses i riscos d’aquesta decisió, a nivell global sembla que les pimes no haurien de veure’s greument afectades sempre que hi hagi voluntat política per superar aquest sorprenent esdeveniment i es pugui mantenir una certa estabilitat en el tipus de canvi.

Abans de justificar això, vegem molt breument quina relació tenim actualment amb aquesta economia:

  • El Regne Unit és el cinquè màxim comprador estranger de productes catalans, mentre que entre tots els països als que Catalunya compra, el Regne Unit ocupa la sisena posició. Així doncs, el Regne Unit és un dels principals mercats internacionals per a les empreses catalanes. Amb tot Catalunya manté superàvit comercial amb aquest país, exportant al voltant d’un 50% més del que importa del Regne Unit.
  • La inversió estrangera entre aquests dos territoris també és rellevant, especialment en el cas de les inversions catalanes al país britànic, que en els darrers anys han estat elevades.
  • I finalment, el turisme és una tercera pota d’aquestes destacades relacions entre Catalunya i Regne Unit, representant el turisme britànic el 10,6% des visitants i el 9,0% de la despesa turística a Catalunya.

Quin impacte ha tingut la decisió de la ciutadania britànica d’abandonar la UE a curt termini i quins efectes pot tenir un cop es materialitzi?

L’anunci del Brexit va comportar una devaluació brusca de la Lliura esterlina respecte a l’euro, passant de 0,76793 lliures per euro el 22 de juny, a 0,8075 el dia 24 (devaluació del 5,1%).

Devaluació que arribava al 11,1% el 6 de juliol (0,5300 lliures per euro). Però des d’aleshores ja s’ha corregit lleugerament aquesta devaluació. D’altra banda, aquests valors, tot i que clarament devaluats respecte els dies previs al referèndum, tampoc són extraordinaris. El valor del 6 de juliol, és inferior al que es va observar durant pràcticament tot l’any 2013, pràcticament tot el 2011, a finals del 2010 i pràcticament tot el 2009. És a dir, el referèndum ha tingut un impacte clar sobre el tipus de canvi de la lliure però es troba en valors relativament normals. Com evolucionarà a partir d’ara i en la materialització d’una sortida del Regne Unit de la UE?

Un dels objectius que hauria de fixar-se durant el període de sortida hauria de ser el d’establir els mecanismes que donin estabilitat al tipus de canvi.

D’altra banda, algunes empreses, tant britàniques com amb relacions directes o indirectes amb aquesta economia poden condicionar els seus plans a curt o mitjà termini per la incertesa que el referèndum ha generat. Però, està fundat l’alarmisme que en alguns cercles s’ha generat? Canviaran substancialment les condicions en el comerç entre els dos territoris? És una possibilitat, però no sembla que hagi de ser així.

Malgrat la majoria del parlament britànic és favorable a seguir a la UE, el referèndum no era legalment vinculant i la votació va ser ajustada, sembla difícil que s’obviï la decisió presa pel poble britànic d’abandonar la UE. Aquest canvi, però, podria allargar-se en el temps, uns dos anys segons diversos experts.

Tot i algunes pressions per una sortida ràpida, ambdues parts estan interessades en que la sortida sigui el menys traumàtica possible i això requereix temps que permetrà a les empreses adaptar-se a la nova realitat.

El Regne Unit és el tercer exportador i 6è importador de productes dins de la UE, de manera que tant el propi país com tots aquells amb qui manté fluxos comercials estan interessats en què les relacions es mantinguin en condicions favorables. I per tant, tot apunta que la separació serà el més amistosa possible, malgrat algunes postures enfrontades actualment entre els països afectats.

Per abandonar la Unió Europea, es necessita que el país ho demani mitjançant l’article 50 de la carta de Lisboa, obrint-se un període de negociació de les condicions. I són precisament aquestes negociacions el que és rellevant, ja que condicionaran l’impacte de la sortida. Així doncs, algunes de les alternatives a la situació actual que permetrien minimitzar els efectes són:

  • Existeix la possibilitat que el Regne Unit segueixi dins de l’Espai Econòmic Europeu, com passa amb els països de la EFTA (Islàndia, Liechenstein, Noruega i Suïssa), tal com ja havia fet abans d’integrar-se a la Comunitat Econòmica Europea. Això permetria mantenir els fluxos comercials entre la UE i Regne Unit sense canvis substancials respecte la situació actual.
  • També és possible que ambdues parts estiguin interessades en establir un acord de lliure comerç que mantingui les condicions actuals. Tot dependrà de la voluntat política d’afavorir o penalitzar el comerç. Evidentment també podria haver represàlies o traves a aquest comerç però no sembla probable tenint en compte la tendència a la globalització i la llibertat de circulació a tots els nivells.

A més, cal tenir en compte que el Regne Unit ja té moneda pròpia i no forma part de l’àrea Schengen, de manera que la sortida de la UE per part del Regne Unit no suposaria canvis en la llibertat de circulació de persones ni en la moneda. Qüestió diferent és que per motius polítics interns es vulgui regular diferentment a fins ara el tema migratori o de la necessitat de visats; així com que els mercats o la política monetària alterin el valor de la lliura esterlina en relació a l’euro, cosa que ja podia passar ara.

D’altra banda el Regne Unit allotja la seu d’organismes europeus com l’Autoritat Bancària Europea, o com l’Agència Europea del Medicament, que deixarien d’estar ubicades en aquest país per traslladar-se a un altre membre europeu.

Catalunya s’ha postulat per acollir l’EMA, de manera que el Brexit podria ser fins i tot beneficiós per al sector farmacèutic català, per exemple.

Evidentment, la falta de voluntat política, i decisions proteccionistes o venjatives per part de la UE davant la marxa del Regne Unit podrien suposar un efecte clarament negatiu dificultant la circulació de productes, però seria sorprenent que la UE preferís penalitzar els seus propis ciutadans i empreses dificultant l’entesa amb els fins a dia d’avui socis britànics quan al mateix temps s’estan negociant acords de lliure comerç amb altres països.

Sí que cal tenir en compte que les incerteses generades i els possibles riscos poden devaluar la lliura, tal com ja ha succeït amb l’anunci dels resultats del referèndum. I que aquest fet pot dificultar les exportacions catalanes o l’arribada de turistes britànics per l’encariment relatiu que això suposa. De manera que caldrà tenir en compte aquests elements en el futur més immediat per no perdre uns clients que a mitjà termini sembla que haurien de poder mantenir unes condicions força similars a les actuals. En aquest sentit, existeixen mecanismes per assegurar els tipus de canvi i donar estabilitat a aquestes transaccions que caldrà tenir especialment en compte.

En resum, és cert que el Brexit genera incerteses, que aquestes es mantindran durant un període de temps d’uns dos anys i que existeixen riscos, especialment si falta voluntat política. Però tot apunta, per interès de les dues parts, que els efectes reals haurien de ser reduïts, de manera que les empreses catalanes haurien d’actuar amb cautela a l’hora de prendre decisions en relació al Regne Unit però sense alarmismes.

Si la teva empresa té relacions amb el Regne Unit i el Brexit ja estàs notant algun efecte, positiu o negatiu, ens ho pots explicar.

1 Comment

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Terminis de cobrament a la pime per sectors

Next Story

La productivitat personal és com les abdominals: només sorgeixen si les practiques

Latest from Competitivitat