Una de les tradicions del nostre país és saber qui serà la primera criatura de l’any, i enguany amb més motiu que mai, ja que aquesta notícia ve acompanyada d’una ampliació del permís per naixement.

Aquesta ampliació es va publicar al Reial Decret 6/2019, que va comportar la modificació de l’article 48 de l’Estatut dels Treballadors, el qual recull les següents novetats:

El naixement, que comprèn el part i la cura d’un menor de dotze mesos, suspèn el contracte de treball de la mare biològica durant 16 setmanes, de les quals són obligatòries les sis setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part, que s’han de gaudir a jornada completa per assegurar la protecció de la salut de la mare.

El naixement suspèn el contracte de treball del progenitor diferent de la mare biològica durant 16 setmanes, de les quals són obligatòries les sis setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part, que s’han de gaudir a jornada completa.

La suspensió del contracte de cadascun dels progenitors per la cura d’un menor, una vegada transcorregudes les primeres sis setmanes immediatament posteriors al part, es pot distribuir a voluntat d’aquells, en períodes setmanals que s’han de gaudir de manera acumulada o interrompuda i des de la finalització de la suspensió obligatòria posterior al part fins que el fill o la filla compleixi dotze mesos. No obstant això, la mare biològica en pot anticipar l’exercici fins quatre setmanes abans de la data previsible del part. El gaudi de cada període setmanal o, si escau, de l’acumulació dels períodes esmentats s’ha de comunicar a l’empresa amb una antelació mínima de quinze dies.

Aquest dret és individual de la persona treballadora sense que se’n pugui transferir l’exercici a l’altre progenitor. La suspensió del contracte de treball, transcorregudes les primeres sis setmanes immediatament posteriors al part, es pot gaudir en règim de jornada completa o de jornada parcial, amb l’acord previ entre l’empresa i la persona treballadora, i tal com es determini reglamentàriament. La persona treballadora ha de comunicar a l’empresa, amb una antelació mínima de quinze dies, l’exercici d’aquest dret en els termes establerts, si escau, en els convenis col·lectius. Quan els dos progenitors que exerceixin aquest dret treballin per a la mateixa empresa, la direcció empresarial en pot limitar l’exercici simultani per raons fonamentades i objectives, degudament motivades per escrit.

L’equiparació en la durada i, especialment, la configuració del permís com un dret individual i intransferible i d’exercici obligatori per ambdós progenitors és un primer pas per promoure la conciliació de la vida personal i familiar i avançar cap a una veritable corresponsabilitat entre els dos progenitors.