Una sentència de Lleó d’11 de juliol núm. 220/19 dona la raó a un autònom societari contra la Tresoreria General de la Seguretat Social perquè se li apliqui la reducció de quotes de l’esmentada Tarifa Plana. Aquesta sentència obre camí als autònoms societaris perquè reclamin la devolució d’ingressos indeguts o reintegrament de beneficis en la cotització corresponent al RETA.
La Tarifa Plana és una reducció que poden gaudir-la els treballadors que causin alta inicial o que no haguessin estat d’alta en els dos anys immediatament anteriors en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). A més, els treballadors menors de 30 anys, o dones menors de 35 anys, que causin alta inicial o no haguessin estat d’alta en els dos anys immediatament anteriors en el RETA tenen una bonificació addicional de 30% durant els 12 mesos següents a la finalització de període bonificat, és a dir 36 mesos màxims de reducció i bonificació.
Aquest emprenedor del sector de la publicitat i les relacions públiques que, després d’un any donat d’alta com a persona física, va sol·licitar la variació de dades en el Règim Especial d’autònoms per a iniciar la seva activitat com a autònom societari. Segons recull la sentència la TGSS de Lleó va acceptar la modificació però va deixar sense efecte la reducció de la Tarifa Plana, per la qual l’autònom societari va sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts i que la TGSS de lleó en la resolució de 28 de juny de 2018 va desestima la sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts per no resultar acreditat l’ingrés indegut, ja que exposa que l’article 31 de la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut dels Treballadors Autònoms en la redacció donada per la Llei 6/20017 de 24 d’octubre no contempla l’aplicació de beneficis als socis d’entitats mercantils.
L’emprenedor no content amb la resolució va interposar recurs contenciós administratiu contra la resolució de la direcció provincial de la tresoreria general de la seguretat social de lleó, unitat d’impugnacions, de 21 d’agost de 2018 per la qual es desestimava el seu recurs d’alçada enfront de la resolució de 29 de juny de 2018.
El jutjat contenciós administratiu núm.2 de Lleó va rebutjar l’argument de la Tresoreria General de la Seguretat Social i va anul·lar la resolució de l’òrgan públic pel qual haurà de reemborsar les quantitats que havia cotitzat de més durant l’any 2018, període en el qual es podria haver acollit a la Tarifa plana.
La jutgessa va assenyalar com a argument l’article 1 de la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del treball autònom en el qual reflecteix que ¨La llei serà aplicable a les persones físiques que realitzin de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, donin o no ocupació a treballadors per compte d’altri”. A suma de l’article primer esmenta en el segon que ¨es declara expressament compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, sempre que compleixin els requisits als quals es refereix l’apartat anterior¨ i en l’apartat c) ¨Els qui exerceixin les funcions de direcció i gerència que comporta l’acompliment del càrrec de conseller o administrador, o prestin altres serveis per a una societat mercantil capitalista, a títol lucratiu i de forma habitual, personal i directa, quan posseeixin el control efectiu, directe o indirecte d’aquella¨.
Per aquest motiu l’aplicació de l’emprenedor de tals reduccions i bonificacions de l’art.31 es reforça atenent la finalitat d’impulsar l’autoocupació tant individual com col·lectiu perseguida per aquesta Llei 20/2007 reflectida en el seu preàmbul exposat. El fet de fer referència en l’apartat c) ¨a socis de societats laborals i als socis de treballadors de cooperatives de treball associat que estiguin enquadrats en el RETA¨ no ha d’interpretar-se com que, al no indicar els treballadors autònoms de societats capitalistes, els mateixos estarien exclosos.
Pel qual podem dir que la tarifa plana s’ha d’aplicar a qualsevol emprenedor, independentment de què fòrmula jurídica utilitzi per desenvolupar la seva activitat (tant autònoms societaris com autònoms individuals). Això suposa un impuls per al treball autònom i la dinamització del mercat laboral.
Aquesta sentència no va ser la pionera a donar la raó a un autònom societari, com a precedent estan el del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid del 30 de gener de 2015, al qual li van seguir, entre altres, els pronunciaments judicials del TSJ de Galícia (25 de maig de 2015), del TSJ de València (13 d’abril de 2016) i del TSJ de Castella León (28 de febrer de 2017).
Tot i que la Tresoreria General de la Seguretat Social no interposarà recurs contra la sentència i per tant, sent aquesta una resolució definitiva, donant raó l’autònom societari, encara no hi ha un mecanisme directe per gaudir de base de la Tarifa Plana, per tant l’única manera es reclamant via contenciós-administratiu.
Senwei Zhou
Autònoms PIMEC