Cada any, en aquestes dates, parlem de la dona i dels seus problemes en qüestions d’igualtat, però el que cal és passar a l’acció. Com és possible que siguem més de la meitat de la població i encara estiguem així?

Aquest any parlem d’igualtat, igualtat d’oportunitats i igualtat de sous, del famós sostre de vidre i la bretxa salarial, i en parlem perquè encara no arribem a un 20% de dones en comitès de direcció, perquè els nostres sous són un 22% més baixos en els mateixos llocs de treball i amb les mateixes responsabilitats.

La dona, a partir dels 35 anys, deixa de ser visible per a les empreses. Després de representar el 60% dels estudiants universitaris i graduar-se amb millors notes, han de tallar el seu camí professional perquè han de decidir encara si volen invertir en la seva professió o en ser mares.

Cal treballar en polítiques de gènere perquè necessitem lleis que protegeixin la família perquè una dona no hagi de decidir entre la seva carrera i ser mare. Cal involucrar-hi els homes i que la família sigui cosa de dos. Cal parlar de conciliació familiar i de moltes coses de les quals ens han traspassat la responsabilitat a les dones. Crec, sincerament, que és responsabilitat de dos.

No vull oblidar-me dels empresaris, perquè jo també soc empresària i no hem d’assumir nosaltres la càrrega econòmica i laboral que per a les nostres empreses suposen les baixes i reduccions de jornades. Per això les empreses també necessiten polítiques de gènere que regularitzin i ens ajudin davant un entorn econòmic més adient per a tothom per construir societats compromeses amb les famílies, que són la base de la societat.

Diumenge marxo a Nova York per assistir a les Nacions Unides, on se celebrarà el 63è CSW i el tema és la igualtat. Des de PIMEC presentarem les conclusions d’igualtat i sobre bretxa salarial que es van recollir en el I Congrés Internacional que es va fer aquest any a Barcelona. Anem fent passos, però no podem deixar de caminar plegades!

Anna de Quirós
Sòcia directora & Expansió
COBERTIS