Comença el compte enrere per a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1937 relativa a la protecció de denunciants que informin sobre infraccions del Dret de la Unió Europea. En aquest sentit, les empreses del sector privat de més de 50 persones treballadores, així com les empreses del sector públic, disposen finsal 17 de desembre de l’any en curs per implementar canalsde denúncia interns.
L’objecte d’aquest mitjà, també conegut com a whistleblowing, és informar, dins de l’organització, de comportaments i accions irregulars o d’infraccions comeses per persones treballadores o terceres i, a la vegada, promoure la comunicació interna de la notificació per canals externs, sempre que es pugui resoldre el conflicte d’una manera efectiva.
L’accés a la protecció del denunciant és restringit. La Directiva s’aplica a persones treballadores, del sector públic o privat, que hagin obtingut la informació en el context laboral i que tinguin motius raonables per pensar que la informació que estan denunciant és veraç. A més, s’hi poden acollir les persones que hagin finalitzat la relació laboral, així com les persones que es trobin en situació precontractual en el marc d’una relació laboral. D’altra banda, també s’hi poden acollir terceres persones que tinguin un vincle amb l’organització, com ara proveïdors o clients.
El procediment de denúncia interna es caracteritza per ser un canal on la identitat del denunciant és confidencial. Així doncs, aquest queda protegit i només el personal o departament autoritzat encarregat de gestionar internament el canal té accés a les seves dades. En relació amb la confidencialitat del canal, la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal ja fa una aproximació a aquesta qüestió quan es refereix, en l’article 24, a la denúncia anònima en les entitats de dret privat. Així mateix, i pel caràcter reservat i confidencial de les denúncies, les organitzacions han de portar un registre de les denúncies efectuades, les quals es conservaran durant el període imprescindible.
El disseny del canal, a més, ha de permetre que les denúncies internes es facin per escrit, a través d’una comunicació verbal o bé per ambdós mitjans. Altrament, si la persona denunciant ho sol·licita, es pot denunciar per mitjà d’una reunió amb el personal designat per a la seva gestió. Tanmateix, el procediment s’ha d’acompanyar d’un seguiment diligent de la denúncia i s’haurà d’informar el denunciant de l’estat de les actuacions en els terminis establerts.
No obstant això, el principal inconvenient que presenta aquest sistema són les conseqüències, directes o indirectes, que pot patir la persona denunciant arran de la comunicació. Per combatre-ho, la Directiva prohibeix les represàlies com a mesura de protecció al denunciant. En particular, s’enumeren un llistat de represàlies entre les quals es troben l’acomiadament, el canvi de lloc de treball, la imposició de mesures disciplinàries o la no renovació d’un contracte de treball temporal.
En definitiva, l’especial protecció al denunciant pretén, independentment del codi ètic i la imatge corporativa, implementar sistemes eficaços per prevenir conductes o accions que siguin constitutives de delicte.
Més informació: Itziar Ruedas iruedas@pimec.org
