Des del passat 14 de març de 2020 quan es va decretar el primer estat d’alarma amb motiu de la situació de pandèmia mundial, ens trobem immersos en un oceà de normativa laboral temporal per a pal·liar la situació de crisi socioeconòmica i laboral que es deriva de la Covid-19.
Un dels punts de controvèrsia i inseguretat que ofereix la ‘normativa Covid’, entre altres punts en els quals el legislador tampoc ha precisat el seu redactat, és el de la qualificació que mereixen els acomiadaments justificats en causes de Força Major FM o ETOP en un moment en què la normativa ha previst mesures temporals de flexibilització interna (els ERTO).
En aquesta controvèrsia hi podem trobar, clarament diferenciats, dos posicionaments que interpreten la mal anomenada ‘prohibició’ d’acomiadar per les causes de Força Major -FM o ETOP- que justifiquin els ERTO gestionats sota el paraigua de la normativa laboral Covid (article 9 del RD-ll 9/2020). De fet, els defensors de la nul·litat d’aquest tipus d’acomiadaments, al·leguen la nul·litat que estableix el Codi Civil per a actuacions contràries a normes prohibitives.
En arribar el debat sobre la nul·litat o improcedència d’aquests acomiadaments al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es recorda que des de l’any 1993 els acomiadaments sense causa o amb causa falsa són definits com a improcedents, ja que els supòsits de nul·litat es reserven, expressament per la llei, a assumptes de vulneració de drets fonamentals o acomiadaments col·lectius en els quals hi hagi mala fe negocial i que, en el cas de l’article 2 del Real Decret-llei 9/2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entén que no s’hi preveu una prohibició sinó una clara limitació de causes.
En el mateix sentit, i utilitzant la tècnica civilista del frau de llei per portar aquests acomiadaments cap a la nul·litat, els defensors de la nul·litat al·leguen la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, la qual no és compartida pel màxim òrgan judicial català perquè en cas de fer-ho, ens trobaríem en el fet que els acomiadaments sense causa o acomiadament verbal/tàcit també haurien de ser nuls.
De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, entén que l’article 2 del Real Decret-llei 9/2020 només indica que les causes de força major i les ETOP, derivades de la Covid-19, són causes que poden justificar un ERTO, però no un acomiadament, i, d’acord amb la doctrina jurisprudencial, “un acomiadament sense causa és improcedent, però no nul”.
Al llarg de la Sentència, amb número 1851/2021 del 31 de març de 2021, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya recalca que el legislador no ha introduït expressament, com a altres normes, la conseqüència de la nul·litat d’acomiadaments per causes de Força Major i ETOP vinculades a la Covid-19 i, posa en especial relleu, que ha tingut varies oportunitats normatives d’introduir-ho des del passat 17 de març de 2020 (data d’entrada en vigència del Real Decret-llei 8/2020).
Donada la circumstància socioeconòmica que es deriva de la pandèmia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entén que serà difícil trobar acomiadaments no vinculats a la Covid-19, i un deure generalitzat de readmissió de persones (a conseqüència de la nul·litat d’acomiadaments) abocaria a les empreses a la seva desaparició i això comportaria la real pèrdua de l’objectiu perseguit de mantenir l’ocupació.
