La prevenció de la salut és una qüestió fonamental per als autònoms, ja que el seu benestar físic i mental és essencial per al bon funcionament del seu negoci. Així ho assegura la presidenta d’Autònoms PIMEC, Elisabet Bach: “és important dedicar temps a cuidar la salut i el benestar per donar el millor de nosaltres mateixos”. Cada autònom/a té necessitats i circumstàncies particulars, per això és recomanable adaptar les mesures de prevenció de la salut a les seves pròpies condicions laborals. Algunes recomanacions són:
- Mantenir hàbits saludables (alimentació equilibrada, exercici físic regular i descans adequat) per mantenir un bon nivell d’energia i reduir el risc de malalties
- Organització i gestió del temps per evitar l’estrès i l’esgotament. Programar pauses i moments de descans regulars pot ajudar a mantenir un equilibri entre la feina i el descans.
- Ergonomia en el lloc de treball per prevenir problemes de salut relacionats amb la postura o l’esforç repetitiu.
- Utilitzar l’equip de protecció personal necessari, seguir les normes de seguretat i implementar mesures preventives específiques per al sector.
- Gestió de l’estrès i el benestar emocional: l’estrès pot ser una realitat present en la vida d’un/a autònom/a, ja que assumeixen múltiples responsabilitats. És important aprendre tècniques de gestió de l’estrès, com ara la meditació, la respiració conscient o l’exercici físic. També és recomanable buscar suport emocional, ja sigui a través de la família, amics o professionals, per abordar les situacions de pressió o ansietat.
Quan un/a autònom/ rep un diagnòstic de càncer, pot ser un moment difícil i complex tant des del punt de vista personal com professional. S’han de tenir en compte molts factors: la gestió de l’assistència mèdica, el suport emocional i psicològic, flexibilitzar l’horari de treball, informar els clients i col·laboradors, gestionar les prestacions, assegurances, ajuts o subvencions, etc. Tot i que cada situació és única, per això, com a autònom/a, és clau buscar assessorament professional per a abordar adequadament les implicacions del càncer en cada situació en professionals de la salut, assessors legals o altres especialistes, per obtenir informació específica i actualitzada segons les circumstàncies particulars.
En el cas de l’Anna, una autònoma farmacèutica, les dificultats van venir en el moment de buscar una persona substituta per fer les seves guàrdies mentre ella estava fent tractament de quimioteràpia. “Vaig haver de parlar amb altres farmacèutics perquè em canviessin les guàrdies, però l’inconvenient és que després havia de tornar-les. Així que les vaig acabar fent jo”. Van passar tres setmanes entre que li van diagnosticar el càncer i l’inici del tractament, “impossible en aquest poc temps trobar algú que et porti la farmàcia, la gestió d’estocs, compres, etc., de manera que al cap de dos dies de tractament ja estava incorporada, encara prenent medicació, i sense poder fer recuperació”, lamenta l’Anna.
D’altra banda, la Txeli Rico, una perruquera autònoma que va ser diagnosticada de càncer durant la pandèmia, va haver d’agafar la baixa i seguir pagant les despeses del negoci tancat”. La Txeli no va poder acabar el tractament de quimioteràpia perquè el seu cos ho rebutjava i va començar a tractar-se amb radioteràpia, que, malauradament, la va inhabilitar per fer qualsevol feina, per la qual cosa va haver de tancar el negoci, i ara està en procés d’obtenir la baixa absoluta. Durant el tractament, no tota la medicació entra per la seguretat social. A banda, té tres fills i van acomiadar el seu marit en començar la pandèmia, qui després es va fer autònom, fet que va permetre que pogués acompanyar-la en els seus tractaments, però els ingressos de la llar van quedar “molt tocats”. Actualment, rep 572€ € de prestació, “amb aquests diners representa que hem de viure. És insostenible”, assegura. Per tot això, la Txeli Rico considera que cal que, per a baixes laborals tan perllongades, existeixi un tipus d’assegurança que no sigui més cara pel fet de ser autònom/a, i que els pugui cobrir. O que en la mateixa quota d’autònoms s’inclogui aquesta assegurança, “ja que tal com està muntat el sistema, una persona autònoma és molt vulnerable”, assegura.
Els autònoms tenen una relació especial amb el sistema de salut. Per una banda, tenen l’obligació de cotitzar a la Seguretat Social per a tenir accés a la cobertura sanitària pagant una quota mensual que els permet accedir als serveis mèdics, com ara assistència primària, especialitats mèdiques i hospitalització. És a través del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) que els autònoms paguen la seva quota de Seguretat Social, la qual es calcula en funció dels seus ingressos i activitat econòmica. D’aquesta manera, tenen dret a prestacions per malaltia i incapacitat temporal, sempre que hagin cotitzat prèviament durant un període mínim. Unes prestacions que han de servir per compensar les pèrdues econòmiques en cas d’incapacitat per treballar a causa d’una malaltia o lesió, i que malauradament resulten “totalment insuficients per cobrir les despeses d’un negoci i viure”, segons la presidenta d’Autònoms PIMEC, Elisabet Bach. I és que si un/a autònom/a agafa la baixa, és només a partir del tercer mes que obté el 100% de la prestació, fet pel qual “una persona autònoma només agafa la baixa si està molt malalta, perquè quan deixa de treballar hi ha una baixada important de la facturació. Les condicions de les prestacions i cobertures no s’adeqüen a la realitat. I això s’ha de millorar”, assegura Elisabet Bach.
D’altra banda, molts autònoms opten per contractar una assegurança privada de salut per complementar la cobertura de la Seguretat Social, perquè els permet accedir a una atenció mèdica més àgil i personalitzada en clíniques i hospitals privats, i també poden associar-se a una mútua professional, que ofereix serveis de prevenció de riscos laborals i assistència sanitària específics per al seu sector d’activitat.
Són diverses les opcions i “obligacions que ha de tenir un autònom a l’hora d’exercir els seus pocs drets laborals; no obstant això, cal posar èmfasi en el fet que la prevenció i un diagnòstic a temps és el més important”, diu Elisabet Bach.
