Cap a on anem?

Escric sense ganes de fer-ho, no perquè no m’agradi escriure, al contrari, sinó perquè el que escriuré s’allunya de la meva manera de ser, de pensar i fins i tot de comunicar.

Estem a finals de juny, hem sortit de les restriccions de la Covid-19 i estem a les portes d’un estiu en què la societat té ganes de gaudir d’una manera un xic irracional, de deixar enrere els confinaments i les rígides normes a què ens ha obligat la pandèmia. I això està bé. Les famílies tenen diners que no han pogut gastar durant dos anys i ara l’alegria de la “llibertat” per fer-ho és comprensible.

És clar que aquest autisme col·lectiu envers la realitat que tossudament ens estan marcant els diferents indicadors (borsa, endeutament familiar, preus de l’energia, encariment de l’alimentació, dràstica baixada del consum, etc.) ens porta a predir una tornada de l’estiu dura. Només American Express ha publicat un estudi en què, ves per on, diu que el comerç de proximitat s’està recuperant. Entenc les ganes que tenen que així sigui. Jo també. I que la societat gasti alegrement. Evidentment, no qüestiono les seves dades i les targetes treuen fum, però aquesta disbauxa ja està preocupant altres estaments als Estats Units perquè està generant un endeutament familiar brutal, descontrolat, i ja estan recomanant que la gent pagui amb diners físics perquè el control és més visible i a final de mes no es trobin amb el global de la despesa mensual feta de cop. Bé, com he dit, s’aproxima una tornada de vacances dura, molt dura; cal que tots siguem conscients que haurem d’adaptar-nos a una nova realitat, cal estar preparats.

 

Àlex Goñi – presidente de PIMEComerç

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Els Barcelona Dragons volen ser ‘La Masia’ del futbol americà

Next Story

Sabies que les persones autònomes poden ser agents digitalitzadors?

Latest from Opinió

Soc empresari

Des de fa anys, sempre escolto persones destacades que parlen de la importància de no desindustrialitzar-nos,