Catalunya: cap a un nou model de pràctiques acadèmiques universitàries externes?

El passat mes de desembre va ser presa en consideració la Proposició de Llei reguladora de les pràctiques acadèmiques universitàries externes, presentada pel Grup Parlamentari Confederal d’Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea. La Proposició, que compta amb 22 articles, té com a objecte el desenvolupament de la regulació de les pràctiques acadèmiques dels alumnes universitaris, actualment regulades pel RD 592/2014, d’11 de juliol.

Així doncs, aquesta proposició hauria de constituir una oportunitat per establir aquelles condicions marc que permetin potenciar la finalitat formativa de la realització de pràctiques, concretant aspectes que millorin el model de gestió i garanteixin la qualitat i millora de l’ocupabilitat de les persones, així com la implementació generalitzada de les pràctiques a tots els plans d’estudis universitaris. Tanmateix, cal garantir també que la participació de tots els actors que formen part del sistema de pràctiques (estudiants, universitats i empreses) es porti a terme en igualtat de condicions, i sense restriccions que vagin més enllà de les coherents amb la finalitat formativa de l’esmentat sistema.

En el preàmbul de la Proposició de Llei es fa una exposició de motius basada en la pressuposició de frau generalitzat per part de les empreses col·laboradores en les pràctiques. Aquest supòsit sembla que porta a establir una sèrie de propostes que poden provocar una desestabilització del sistema de pràctiques. En aquest sentit, es proposa, entre altres, la supressió de les pràctiques extracurriculars, la contribució de les quals és imprescindible tant per a aquells plans d’estudis que no compten amb pràctiques curriculars, com per a aquells en què el nombre d’hores de pràctiques curriculars és molt limitat, de manera que constitueixen una oportunitat per a completar la formació i incrementar l’ocupabilitat de les persones estudiants.

La Proposta de Llei introdueix també una sèrie d’elements que pretenen assimilar les pràctiques universitàries a les característiques d’una relació laboral, amb els riscos que això comportaria en relació a garantir la seva naturalesa i finalitat formativa. Alguns d’aquests elements són l’equiparació del període de pràctiques al període de prova, la incorporació del concepte de “contraprestació econòmica”, la introducció del Salari Mínim Interprofessional com a referència, o l’eliminació de qualsevol referència a la condició no laboral de les pràctiques.

En un marc en constant canvi i especialització del mercat de treball, la realització de pràctiques en empreses constitueix un factor rellevant en l’adquisició i el desenvolupament de competències professionals tècniques, personals i participatives, necessàries per a l’exercici de la professió, que difícilment podrien desenvolupar-se exclusivament en l’entorn acadèmic. Podríem dir, doncs, que les pràctiques afavoreixen l’ajust entre les competències que s’adquireixen mitjançant el sistema formatiu i les que demanda el mercat de treball.

Tenint en compte l’actual situació de les persones joves davant el mercat de treball, les pràctiques formatives esdevenen una solució de gran potencial per a facilitar la transició entre el sistema formatiu i el laboral. Per això esdevé imprescindible no només mantenir-les sinó potenciar-les, efecte que només s’obtindrà si s’estableixen les condicions que permetin una intensificació de la participació de les empreses. Per assolir aquesta fita, caldrà tenir en compte quina és l’estructura del nostre teixit empresarial, amb el qual s’hauran de plantejar elements que impulsin la col·laboració de les microempreses i pimes.

La Proposició de Llei es troba actualment en període d’esmenes.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Com puc crear continguts d’interès? El Buyer Persona

Next Story

Els temes socials són una prioritat per a Brussel·les i PIMEC

Latest from Panorama