El Col·legi d’Arquitectura tècnica de Barcelona és un dels col·lectius més importants de Catalunya, format per prop de 7.000 professionals col·legiats. Representa la professió i promou l’arquitectura tècnica d’acord amb les necessitats de la societat a cada moment i el marc legal que s’aplica. El Cateb s’ha integrat recentment a PIMEC amb la confiança “de poder col·laborar i treballar conjuntament per millorar la situació del sector”. A més de la seu central a Barcelona, el Cateb està implantat a les comarques del seu àmbit territorial a través de les seus de Vic, Manresa, Granollers, Terrassa, Mataró i Vilafranca del Penedès. Entrevistem el seu president, Celestí Ventura.
Quin paper té el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona en el foment de la rehabilitació, en lloc de la nova construcció?
C.V: La nostra obligació com a professionals de l’arquitectura tècnica i experts en matèria de rehabilitació, és vetllar pel bon estat de conservació i millora del parc edificatori actual, adaptant-lo a les necessitats socials i mediambientals que el moment actual requereix. Per això, cal conscienciar la ciutadania, així com orientar i formar els arquitectes tècnics que han de ser els prescriptors d’aquesta matèria.
No es tracta en cap cas de la substitució de l’obra nova per la rehabilitació. Però els edificis que tenim dempeus han estat executats sota uns criteris on el cost de l’energia, en el moment de la seva construcció, no era un problema, però avui sí que ho és. És per això, que cal millorar l’eficiència energètica, perquè aquests edificis segueixin dempeus molts anys més. Cal tenir en compte que la primera normativa en matèria de rehabilitació energètica al nostre país no entra en vigor fins a l’any 1981, moment en el qual hi va haver la primera crisi del petroli. També cal tenir en compte que més del 60% del nostre parc edificat s’ha construït amb anterioritat a aquesta data. I alhora, cal tenir present que la primera reglamentació que parla d’estalvi energètic és del 2006. Si la crisi immobiliària va ser l’any 2008, amb la caiguda de la producció d’habitatges, podem dir que la major part del parc existent requereix obres de millora per a ser edificis de consum d’energia gairebé nul·la, que és l’objectiu que ens hem posat cara al parc edificat europeu, l’any 2050.
En què consisteix l’Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR) de la qual en forma part del Cateb?
C.V: Les Oficines Tècniques de la Rehabilitació dels col·legis professionals (administradors de finques, arquitectes i arquitectes tècnics) estan concebudes amb l’objectiu de fomentar la rehabilitació energètica, en primer lloc, entre els professionals, assessorant-los i formant-los en aquesta matèria, però també entre la ciutadania, per tal que es prengui consciència de la necessitat de millorar el rendiment energètic del nostre parc d’edificis i de la nostra intervenció com a societat en matèria de canvi climàtic i pobresa energètica.
Empreses del sector de la instal·lació de plaques fotovoltaiques (Solideo, Otovo, Solfy i Powen) van afirmar el mes de juny de l’any passat que no coneixien cap cas en què s’hagués abonat la subvenció dels fons Next Generation per l’autoconsum energètic. Teniu coneixement de si ha evolucionat aquesta dada?
C.V: De manera general, podem dir que els períodes de resolució dels expedients de les diferents convocatòries i la resolució del pagament de les subvencions no van amb la rapidesa que haurien d’anar.
Les subvencions en matèria d’autoconsum són gestionades per l’ICAEN (Institut Català de l’Energia), i sabem que van tenir una gran demanda. En realitat, tenen un import sol·licitat força per sobre de la seva partida pressupostària. En aquest aspecte, podem dir que els industrials del sector de les instal·lacions solars fotovoltaiques han estat molt resolutius amb la consciència dels usuaris i amb l’aflorament d’expedients.
La veritat és que no tenim coneixement del pagament efectiu d’aquestes subvencions, però cal tenir en compte que les subvencions d’autoconsum venen regulades pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, i les subvencions sobre les quals nosaltres informem i fomentem, venen regulades pel Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, enfocades en l’aplicació de solucions constructives per reduir la demanda energètica, i optimitzar el consum.
Dels 140.000 milions d’euros que rebrà Espanya entre 2021 i 2026 dels fons Next Generation, 5.820 es destinaran a la rehabilitació d’habitatges, enfocant-se a l’eficiència energètica. Un dels reptes actuals és la rehabilitació d’habitatges i millorar l’eficiència energètica, ja que a Espanya, només un 30% de l’activitat de la construcció és rehabilitació. S’ha notat algun canvi des de l’aprovació dels Fons Next Generation?
C.V: La realitat és que abans que arribessin els Fons Next Generation, la nostra societat estava encara molt immadura en matèria de conscienciació sobre la rehabilitació energètica. És més fàcil fer entendre a la societat que prengui consciència sobre el menor consum directe (el gest de no encendre el llum, per exemple, o omplir més la rentadora a l’hora de posar-la, etc.) que no pas fer-li veure la necessitat d’invertir econòmicament en el seu edifici en coses poc vistoses (aïllaments tèrmics) per a reduir la demanda i el consum energètic. Demanar a la societat que faci una despesa, tot i que subvencionada, és un repte.
Sí que podem dir que en l’últim any hem avançat i cada vegada més persones prenen consciència, tot i que per assolir els objectius caldrà augmentar molt més la massa crítica. Necessitem amb urgència l’efecte taca d’oli, quan els primers que hagin executat obres en aquest àmbit i hagin rebut les subvencions europees, puguin parlar dels beneficis a nivell de confort i consums energètics i, per tant, factures de subministrament, i, no menys important, millores pel que fa a la salut.
Què es fa amb l’excedent d’energia solar que es produeix amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques? Tenen els arquitectes un paper actiu en el procés?
C.V: La instal·lació d’energia solar fotovoltaica permet transformar l’energia que captem del sol en energia elèctrica, energia que pot ser utilitzada pel propietari en règim d’autoconsum individual o d’autoconsum col·lectiu. L’energia elèctrica captada i no consumida és excedent i es pot emmagatzemar en bateries (instal·lacions d’autoconsum) o connectar a una xarxa perquè pugui ser consumida per un tercer. La xarxa pot ser compartida entre diversos usuaris (comunitats energètiques) o pot ser connectada a la xarxa de distribució elèctrica general. I aquest excedent connectat a la xarxa pot ser venut o compensat econòmicament, en el moment que el productor d’energia solar fotovoltaica hagi de comprar energia a la xarxa.
Els arquitectes tècnics, com a experts en la construcció d’edificis, tenen un paper actiu en totes les intervencions que es fan en els edificis, i per tant en les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica que s’instal·len en els edificis. Actualment, tenim arquitectes tècnics col·legiats que s’han especialitzat en aquest camp i que són actors destacats en el sector, aprofitem-los!