La majoria d’indicadors econòmics actuals són millors que tres anys enrere però pitjors que en fa vuit. La caiguda de la demanda agregada va tenir una incidència negativa sobre el conjunt de l’economia, amb un clar reflex sobre el mercat de treball català. Aquest és precisament l’objecte d’estudi del darrer Informe de l’Observatori de la pimec “La destrucció d’ocupació a Catalunya entre 2008 i 2013”.
En aquest estudi s’observa com la destrucció d’ocupació entre 2008 i 2013 va ser de 611.700 persones, una caiguda excessiva per un període de cinc anys.
La caiguda acumulada va ser del 17,1%, i malgrat la pèrdua d’ocupació va ser generalitzada, no va afectar tota l’economia de la mateixa manera
Perfils socials i personals
Segons els perfils socials i personals de la població ocupada, les principals diferències són les següents:
- Els joves menors de 35 anys van veure’s molt més afectats (-38,5% d’ocupats) que no pas els majors de 35 anys (-3,7%).
- La població estrangera, especialment la extracomunitària (-41,4%), però també la provinent de la Unió Europea (-23,8%) va veure’s més afectada que la població amb nacionalitat espanyola (-12,8%).
- L’afectació va ser molt més elevada entre els homes (-22,0%) que entre les dones (-10,8%).
Situació laboral
En funció de la situació laboral de la població ocupada, també hi ha comportaments diferenciats:
- L’ocupació al sector privat es va comportar d’acord amb el cicle econòmic, amb una caiguda del -20,3%, mentre que l’ocupació al sector privat va incrmentar-se un +3,4% durant el mateix període.
- També va augmentar el nombre de persones ocupades amb jornada a temps parcial (+9,2%), mentre que l’ocupació amb dedicació a jornada completa va disminuir un -20,5%.
- La temporalitat dels contractes va disminuir durant la crisi econòmica ja que aquest tipus de relació laboral va caure un -27,9%, mentre que l’ocupació amb contractes de duració indefinida va disminuir en menor mesura (-14,5%).
Característiques de les empreses
Centrant l’anàlisi segons les característiques de les empreses, observem les següents diferències:
- Sectorialment, la major caiguda es va produir a la construcció (-54,7%), seguit de la indústria (-28,7%), el sector primari (-15,8%) i els serveis (-6,8%).
- Per dimensió d’empresa, les pimes es van veure més afectades que les grans empreses (-6,4%). Les petites empreses van disminuir el nombre d’afiliats un 22,0%, les mitjanes un 15,5% i les microempreses un 13,7%.
A nivell territorial
Finalment, a nivell territorial, el comportament de l’ocupació a Catalunya va ser el següent:
- L’ocupació va caure més a Barcelona (-17,9%) i Tarragona (-18,2%), que no pas a Lleida (-10,7%) i Girona (-13,8%).
Aquestes diferències en els nivells de destrucció d’ocupació durant la crisi econòmica d’acord amb les dades de l’INE han estat causa i conseqüència de les dinàmiques econòmiques en cada un dels sectors, territoris o perfils ocupacionals.
Per això, cal tenir en compte aquestes dinàmiques en un moment en què l’ocupació s’està recuperant de forma força generalitzada però també amb diferències entre els diversos col·lectius analitzats per tal de veure si tornem a una estructura semblant a la de 2008 o la dinàmica actual porta a un mercat de treball nou.
