El beneficiari del crèdit és l’única part autoritzada a presentar documents i a rebre el cobrament. Però en moltes ocasions el beneficiari necessita pagar o comprometre pagaments a favor de tercers, i pretén utilitzar els seus drets en el crèdit documentari per satisfer a aquests tercers. Això pot ser així quan, per exemple, hi hagi un subministrador de part de les mercaderies o de les matèries primeres necessàries; però també quan vol pagar a tercers que res tenen a veure amb l’operació que empara el crèdit documentari .

Hi ha diverses possibilitats per respondre a aquesta necessitat, ja sigui cedint drets o anticipant fons

Vegem a continuació una breu descripció de les més habituals.

El crèdit de clàusula vermella

El beneficiari (o qualsevol altre que designi el crèdit) pot obtenir un pagament a compte a l’empara del crèdit documentari. Un cop presentats els documents conformes tindrà dret a percebre la resta. Convé destacar que el pagament a compte el compromet el banc emissor (i per tant l’ordenant), i que si finalment el beneficiari no utilitza el crèdit, el banc emissor haurà degut a l’ordenant l’import avançat. A partir d’aquí la recuperació de l’import serà un assumpte entre l’ordenant i el beneficiari.

El crèdit de clàusula verd

En realitat és una variant (de llibre) del de clàusula vermella, en què s’estableix que la bestreta dels fons serà contra documents que acreditin la compra d’una mercaderia, el pagament d’uns nolis o qualsevol altre pagament. També podríem incloure entre les clàusules verdes aquells crèdits en què la bestreta està condicionat a la presentació d’una garantia de devolució.

Els crèdits històricament coneguts com de clàusula vermella o de clàusula verd (termes i colors de vegades intercanviats) poden denominar-se en una terminologia més actual com a crèdits anticipatoris. En qualsevol cas, el crucial és el redactat i les condicions de la clàusula que permet aquesta disposició anticipada.

El crèdit transferible

Permet cedir, en la totalitat o en part, el dret a presentar documents a l’empara d’un crèdit documentari. Es cedeix el dret a utilitzar, de manera que el destinatari de la cessió (el segon beneficiari) és l’únic que té el dret a presentar documents per la part transferida (es converteix així en l’autèntic beneficiari de la part que li ha estat transferida ).

El crèdit ha de permetre-ho i es regulen per l’article 38 de les Regles i usos per a crèdits documentaris, UCP600, que estableix com a condicions importants que només podrà transferir el banc on s’ha fet disponible; que només podran modificar-se uns pocs termes i condicions (bàsicament l’import, que podrà disminuir-se, i alguna cosa més relacionada amb la intervenció d’un intermediari); i que els documents hauran de presentar-se al banc que ha efectuat la transferència a l’objecte que el primer beneficiari pugui substituir la factura (i només la factura).

La cessió del producte del crèdit

Un cop utilitzat i generats els drets de cobrament, el beneficiari pot cedir aquests drets a un tercer. Igual que qualsevol altre crèdit comercial, pot ser cedit per la seva forquilla, i per a això només n’hi ha prou de comunicar la cessió al deutor. Naturalment únicament es pot cedir el cobrament un cop hi hagi els drets, és a dir un cop utilitzat correctament el crèdit, del que hauria de donar-seguretat al beneficiari de la cessió (el cessionari). També convé al cessionari que el deutor li comuniqui que obra en el seu poder notificació de la cessió i que el pagament l’efectuarà directament al cessionari, i no a l’ordenant de la cessió (el beneficiari del crèdit). Finalment el cessionari ha de saber que el deutor en un crèdit documentari no és qualsevol banc, només l’emissor i el confirmador tenen un deute, qualsevol altre no deu res a ningú.

El crèdit back-to-back

Consisteix en emetre un crèdit documentari amb la garantia dels fons a rebre en un altre crèdit documentari. Són dos crèdits diferents amb tot el que això comporta. Al banc que emet el back-to-back li interessa disposar d’una cessió dels drets de cobrament del crèdit de base, i si el crèdit de base encara no ha estat utilitzat d’un compromís de cessió de els drets futurs. No obstant això, els bancs només s’admetran un crèdit documentari com a garantia d’un altre crèdit documentari en casos molt comptats i sota màxim control.

La ordre de pagament irrevocable

Es pot utilitzar quan no resulta possible acudir a la cessió dels drets de cobrament, perquè el crèdit encara no ha estat utilitzat o perquè el banc del beneficiari no ho ha confirmat . L’ordre de pagament irrevocable no és una autèntica garantia de cobrament, només posa de manifest l’aparent voluntat actual del beneficiari del crèdit de destinar els fons a una finalitat determinada. Però el concepte “irrevocable” fa referència a la voluntat de l’ordenant, en cap cas del banc. És a dir, l’única seguretat és el valor de la paraula “irrevocable” en boca de l’ordenant.

El crèdit disponible per negociació

El banc designat negociador està autoritzat pel banc emissor a anticipar els fons al beneficiari, per compte i sobre la base del risc que representi el banc emissor o el banc confirmador. Permet accedir a fons per liquidar deutes amb tercers, sempre que la utilització hagi resultat plenament d’acord.

La liquidació anticipada d’un crèdit documentari

L’article 12.b de les UCP600 permet, al banc que ha promès el pagament en un crèdit documentari (o ha acceptat un efecte), liquidar anticipadament la seva obligació al beneficiari. Seria una situació equivalent als crèdits disponibles per negociació. El banc que promet el pagament pot fer-ho com a conseqüència de l’obligació contreta en confirmar el crèdit; o de forma espontània i per pròpia decisió, en el moment de la presentació de documents conformes, quan el crèdit no ha estat confirmat però s’ha fet disponible amb aquest banc.

El forfaiting

És la compra sense recurs dels drets de cobrament representats en un crèdit documentari. Aquesta compra és la que efectua un banc que no és part del crèdit documentari (és a dir, no és disponible amb aquest banc), més enllà d’haver-ho pogut notificar. El banc finançador adquireix els drets del beneficiari sobre el banc emissor o el banc confirmador.

Montserrat Camp Gutiérrez, Directora Negoci Internacional Territorial Catalunya Banc de Sabadell