Quines conseqüències té la política comercial de la UE per a les pimes? Actualment la UE és la principal economia mundial i principal importadora i exportadora, generant un 25% del PIB mundial amb només un 7% de la seva població i tenint un teixit empresarial del 99% de pimes.

El seu paper és clau en el comerç mundial, i per tant, imprescindible pel creixement econòmic i per la creació de llocs de treball en els seus països membres

Els intercanvis de la zona UE amb la resta del món es van doblar del 1999 al 2010, i la xifra de llocs de treball generats directament per les exportacions de la zona UE, han crescut en un 67% en els darrers 20 anys, arribant en l’actualitat a 31 milions de lloc de treballs, molts dels quals són en petites i mitjanes empreses.

Aquest és, doncs, el context actual en el què ens trobem, però les previsions en el comerç mundial  preveuen que, en un mig termini, el 90% del creixement tingui lloc fora de la UE. Per tant, la Política Comercial que es dugui a terme amb tercers països serà clau per les petites i mitjanes empreses. Aquesta és competència exclusiva de la UE, que és qui la legisla i qui signa els acords comercials internacionals amb països i regions de fora de la Unió essent actualment un tema primordial en la seva agenda.

És per aquest motiu que la UE està en plena negociació de diferents acords comercials. Això permetrà a les seves empreses mantenir la seva competitivitat i millorar les seves oportunitats comercials superant les barreres d’entrada d’aquests països.

A continuació es mostra en el mapa la complexa situació del comerç a la UE:

El comerç internacional és un dels pilars de l’estratègia Europa 2020, destinada a aconseguir una Unió més competitiva i ecològica amb la política comercial com a principal motor de creixement, creació de llocs de treball i inversió.

No obstant, després de l’estancament de la OMC i de les negociacions multilaterals del Programa de Doha per al Desenvolupament, la Unió es va veure obligada a buscar vies alternatives per garantir un millor accés a tercers països aplicant una nova estratègia de comerç i inversió: “Trade for All” basat en els 3 principis claus d’eficàcia (a l’hora de crear noves oportunitats econòmiques), transparència (en termes d’obertura de les negociacions a un major control públic) i valors (no només interessos).

Nova estratègia de comerç i inversió: “Trade for All”

Així doncs, la UE ha iniciat negociacions amb molts països aplicant aquesta nova estratègia que afectarà de la següent manera a les PIMES:

La nova estratègia té per objectiu que les pimes puguin aprofitar amb més facilitats les oportunitats que ofereixen els acords de comerç, proposant-se disposicions específiques sobre PIMES en totes les negociacions. Això voldrà dir:

  • Demanar als socis comercials que creïn portals web específics on es pugui accedir a la informació sobre els requisits legals aplicables als productes.
  • Tenir en compte les inquietuds de les pimes en totes les seccions dels acords comercials.

Al marge de les negociacions de la Comissió:

  • Treballarà amb els Estats membres perquè aquests coordinin millor la manera d’implementar els acords de comerç amb les seves estratègies nacionals amb la finalitat d’ajudar a les pimes a globalitzar-se.
  • Realitzarà estudis periòdics sobre obstacles que es troben les pimes en mercats concrets

Així doncs, s’espera obtenir beneficis notables amb aquests acords com la reducció dels aranzels mitjos en un 50%, així com la contribució en el creixement del PIB en un 2%. No obstant, la finalització d’aquests acords encara pot portar diversos anys…

 

Recordem que les pimes continuen trobant obstacles a la internacionalització com són:

  • una gran dispersió de normatives,
  • manca de coordinació entre les administracions
  • disparitats en la normativa laboral
  • dificultats en l’accés a la informació sobre nous mercats

Suposant una afectació directa a la seva competitivitat i dificultant l’adaptació d’aquestes empreses al canvi constant que la globalització imposa en l’actual escenari econòmic.

Serà doncs un repte imperatiu que la UE pugui agilitzar al màxim aquests acords i la seva operativa pràctica.