/

Una aposta de futur i un repte mediambiental

L’ampliació de l’Aeroport de Barcelona és un projecte que implicaria una inversió de 1.704 milions, quelcom no es pot desestimar sense una anàlisi acurada. En primer lloc, cal destacar sobre el projecte que qui el paguen són les companyies aèries amb les taxes, no el govern central, i que AENA no ha estat transparent. A més, posa una pressió enorme amb la data límit sense comptar amb un projecte tècnic detallat. L’ampliació inclou diferents actuacions: la creació d’una ciutat aeroportuària, la construcció d’una nova Terminal Satèl·lit, l’adequació de la Terminal T1, la connexió entre totes dues terminals, l’adequació d’altres zones complementàries (aparcaments i altres) i la conflictiva ampliació de la pista 07R/25L en 500 metres, l’anomenada pista costat mar. El problema de tot el projecte és l’allargament d’aquesta pista, ja que ocupa la zona protegida de la Ricarda.

Parlem de la possibilitat que Catalunya pugui consolidar-se com un gran Hub intercontinental, única via per augmentar la connectivitat de llarg radi, de vital importància per al desenvolupament econòmic de Catalunya. No es tracta només d’augmentar el nombre de passatgers, es tracta de poder incrementar les operacions d’acord amb les necessitats d’un Hub d’aquestes característiques: passar dels 78 moviments/hora als 90 moviments/hora i a una capacitat de 90 milions de passatgers l’any. És el que s’anomena augmentar la capacitat del camp de vol. Per aconseguir-ho, hi ha dues opcions.

D’una banda, es podrien utilitzar les pistes paral·leles tal com es van dissenyar, de manera independent, d’acord amb allò que està previst al Pla Director i a la Declaració d’Impacte Ambiental, sense obres rellevants al camp de vol i sense afectar espais naturals protegits, però generant, possiblement, una forta oposició dels municipis de Gavà i Castelldefels per l’augment de l’impacte acústic que tindria. No obstant això, l’obra estaria en els llindars permesos i dels quals ja té autorització AENA. D’altra banda, es podria optimitzar l’opció segregada allargant 500 m la pista del mar cap a l’est, i eliminar les molèsties per soroll a Gavà i Castelldefels. Val a dir que ambdues alternatives generen un important impacte ambiental als municipis del delta del baix Llobregat, i resoldre això és condició necessària per poder seguir avançant en la millor de les solucions, tenint en compte que la comarca ha acollit grans infraestructures com l’AVE, l’aeroport, l’ampliació del port i totes les connexions viàries que se’n deriven, gaudint dels seus beneficis, però assumint també de manera generosa les conseqüències de les seves externalitats en forma de contaminació ambiental i acústica, l’ofegament de l’agricultura o la cicatriu paisatgística.

Per tot això, des de PIMEC proposem la creació d’una Taula amb totes les parts afectades per tal de no desestimar un projecte tan important sense una anàlisi detallada, escoltant la veu del territori i preveient de manera prioritària les compensacions dels impactes ambientals i al parc agrari. Aquesta proposta l’han recollit les parts i ja està en marxa, només cal que AENA s’obri a analitzar totes les opcions per avançar en el projecte tècnic. També apostem per una gestió integral aeroportuària km 0 des de Catalunya, tot aplicant el principi de proximitat en la gestió i potenciant el desenvolupament integrat dels aeroports catalans –els d’AENA, Barcelona, Reus, Girona, i els de la Generalitat, Alguaire i Andorra – la Seu d’Urgell–, de manera que es creï una potent infraestructura aeroportuària connectada, integrada i eficient. Caldria, a més, un gran aeroport català per a les mercaderies, on segurament l’aeroport d’Alguaire haurà de jugar un paper central a l’hora de potenciar la connectivitat ferroviària entre els diferents aeroports, equilibrar fluxos de passatgers en funció de la destinació, establir una política de taxes coherent, etc.

Així mateix, és necessari abordar el problema ecològic que es pot plantejar al delta del Llobregat, aconseguint una solució que pugui acceptar la UE, ja que es tracta de la zona protegida Natura 2000. Tot això, definint un projecte que no ha de limitar el desenvolupament del Port de Barcelona com a infraestructura que genera més competitivitat en la nostra economia i tenint en compte que l’ampliació de l’aeroport és un projecte de país, un repte cabdal per al desenvolupament econòmic del conjunt de Catalunya i en què cal elevar la mirada per superar els posicionaments conjunturals o oportunistes, així com les temptacions de treure’n partit més enllà del seu propòsit i del benefici comú. Finalment, cal dir que aquesta ha de ser l’última ampliació de l’Aeroport del Prat, ja que la seva ubicació fa molt complex qualsevol creixement de futur i les properes generacions hauran de preveure a llarg termini un nou aeroport en una zona que no tingui tantes limitacions de creixement.

Joan Soler, president de PIMEC Baix Llobregat – L’Hospitalet

Ignasi Sayol, president de PIMEC Logística – Clúster Logístic de Catalunya

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

SAL per endolcir el català a l’empresa

Next Story

El català humanitza la imatge de les marques en les xarxes socials

Latest from Innovació