El tèxtil a Catalunya, un exemple de resiliència i capacitat d’adaptació

El tèxtil és un dels sectors amb més tradició a casa nostra i un element clau per entendre el país que tenim avui. De fet, va ser un dels elements més característics de la revolució industrial a Catalunya. L’esperit d’aquells primers emprenedors ha arribat fins als nostres dies, en forma d’un important patrimoni cultural, que val molt la pena conèixer.

Avui en dia l’economia està més diversificada, afortunadament, perquè això la fa menys dependent d’un sector concret que sempre és un risc. Tanmateix, la davallada del sector tèxtil, especialment intensa en la part productiva de la cadena de valor del sector, també ha anat acompanyada d’una disminució general del pes de la indústria a tots els països desenvolupats, així com a l’estat espanyol. El que és preocupant perquè la indústria genera llocs de treball qualificats, innovació tecnològica, capacitat d’internacionalització i és tractora.

A Catalunya el PIB industrial ha passat del 26,9% de l’any 2000 al 18,5% previst per l’any 2022 segons IDESCAT. D’aquí la importància d’iniciatives que busquen reindustrialitzar el territori com el Pacte Nacional per la Indústria o més específicament del Pacte per la moda circular, dels quals PIMEC és un actor clau pel seu èxit.

Segons ACCIÓ, el tèxtil contribueix amb 15.351 milions d’euros al PIB català i representa el 5,6% del total. Altres fonts com Modacc – clúster català de la moda – afirmen que el pes sobre el PIB arriba al 8%, intueixo que inclouran en aquest càlcul dissenyadors, marques, complements, distribuïdors, majoristes i detallistes.

En canvi, no estan incloses les empreses del subsector de materials tèxtils avançats, ja que s’agrupen dins del clúster AEI Tèxtils.cat, amb una aportació menor pel que fa al volum econòmic, però molt interessants en termes d’innovació.

Per tant, estem davant d’un sector important al nostre país, on tenim empreses de tota la cadena de valor: recuperadors de teixits, filatures, tintorers i acabadors, teixidors, talladors, confeccionistes, estampadors, fabricants de complements com el calçat i la pell. Però no s’acaba aquí, també tenim fabricants de maquinària, desenvolupadors de software de gestió, de disseny o d’impressió. Així com fires, associacions, gremis, centres tecnològics, incubadores i espais de creació, universitats tècniques i de disseny o centres de formació professional. En definitiva més de 70.000 persones. De les gairebé 20.000 empreses tèxtils que hi ha a tot l’estat espanyol, més del 20% estan ubicades al nostre territori.

Actualment, tenim exemples de casos d’èxit a tota la cadena de valor. La majoria de les quals petites i mitjanes empreses, no gaire conegudes pel públic general, però que competeixen amb un notable èxit internacional, que són creatives, originals, innovadores, sostenibles i compromeses amb el territori. Sense voler ser exhaustiu i amb un punt d’orgull de pertinença, m’agradaria parlar-vos d’algunes que crec que són representatives del sector.

Per exemple, en el moment d’escriure aquest article m’arriba la notícia que la Sylvia Calvo, companya de la Comissió de Sostenibilitat i Economia Circular de PIMEC, ha estat guardonada amb el Green Product Award 2023 a Düsseldorf, Alemanya. Pel seu projecte d’eco-disseny i fabricació sostenible km0 de roba a partir de fil de residu industrial de pentinadora de cotó i de triturat de sacs de jute.

Aquest projecte no hauria estat possible sense la col·laboració de l’Intexter, el centre universitari d’investigació i transferència industrial de l’UPC a Terrassa, un espai on actualment hi ha 22 doctorands d’enginyeria tèxtil, estudiants del Grau d’Enginyeria tèxtil, màsters i diferents grups de recerca.

Precisament el següent exemple del que us vull parlar és una spin-off de l’Intexter-UPC i de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona; Cebiotex. Una start-up biotecnològica que ofereix una membrana tèxtil per al tractament tumoral, fabricada amb nano-fibres bio-compatibles i bio-absorbibles, la qual es implantada dins del cos del pacient en el moment de la cirurgia, després de l’extracció d’un tumor i que allibera el fàrmac directament sobre la zona afectada.

També tenim empreses com Triturats la Canya, pionera en projectes d’economia circular per la reutilització de fibres tèxtils pre i post-consum o Filatures Arnau, especialitzades en fils d’alta tenacitat, fils reciclats i fils vegans.

El sector també inclou empreses que dissenyen i fabriquen màquines circulars de gènere de punt con Canmartex-Jumberca, que en col·laboració amb Eurecat, han presentat un projecte d’indústria 4.0 de control predictiu de qualitat. Altres fabricants, com Masias Maquinària, són un referent internacional en maquinària pel tractament de fibres.

En definitiva, com heu pogut comprovar, el sector tèxtil ha demostrat una capacitat de transformació i adaptació notable, encara el futur amb relatiu optimisme malgrat les dificultats i està preparat per acompanyar-nos en el camí d’afrontar els reptes de la sostenibilitat, la transformació digital i la necessitat de reindustrialització.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Legislar pensant en els petits des de la UE per fer gran l’economia catalana

Next Story

Tot el que ens faltarà pel no acord de l’AIC

Latest from Opinió

Soc empresari

Des de fa anys, sempre escolto persones destacades que parlen de la importància de no desindustrialitzar-nos,