Ja hem vist que arran de la recent aprovació de la Proposta de Llei de Reformes Urgents del Treball Autònom, un treballador per compte propi que tingui almenys un assalariat podrà percebre el 100% de la pensió i seguir en actiu. I hem comprovat que aquesta mesura podrà millorar la minsa quantia de la prestació de jubilació de molts d’ells. Però, és això dolent per a la nostra economia? Sovint escoltem l’argument que, en un país on l’atur juvenil supera el 40%, endarrerir les jubilacions encara agreuja el problema. És així?
Seguir en actiu i cobrar la pensió: Una gran millora per als autònoms
Abans inclús d’entrar a valorar la qüestió, el primer que podem dir és que, si ho comparem amb el que passa a la resta de països europeus, tenim encara molt marge per recórrer. Amb dades d’Eurostat per al 2015, Espanya és el darrer país de la Unió Europea pel que fa al pes relatiu dels treballadors que continuen en actiu més enllà dels 65 anys, amb una taxa d’ocupació en aquella edat del 6,3%, tan sols una tercera part de la mitjana europea (un 18,7%).
Països tan diversos com Estònia, Portugal, Regne Unit, o Suècia, amb percentatges que van des del 32% al 42%, marquen el lideratge en envelliment actiu
Però el cert és que la jubilació activa – i l’envelliment actiu en general – no és en absolut negativa, si no al revés. La consultora Pricewaterhousecoopers (PWC) estimava recentment que si Espanya igualés el nivell de Suècia en ocupació de persones de més de 65 anys, el seu PIB podria créixer un 9,9% addicional.
Hem de tenir present a més que, inclús si fos cert (malgrat ningú ho ha demostrat encara) que quan una persona es jubila estaria deixant espai per què una de jove trobés feina, aquest jove estaria condemnat a augmentar la seva productivitat per poder mantenir a més població inactiva. I ho haurà de fer durant uns vint anys, atesa la esperança de vida que en l’actualitat té una persona quan arriba a l’edat de jubilació.
Paral·lelament, el sentit comú diu, i els experts ja han demostrat, que una persona que envelleix de forma activa (i especialment si continua treballant de forma parcial) és una persona que, en termes generals, acabarà generant de mitjana menys necessitats de despesa pública en els àmbits sanitari i social. Sumem-li la productivitat que la seva experiència pot aportar, i els impostos que aquesta persona continuarà pagant per contribuir al finançament del sistema, i ja tenim la resposta:
Autònom, si tens més de 65 anys, pots i et ve de gust continuar treballant, endavant. Tindràs millor renda durant uns anys, tindràs més salut, i seguiràs contribuint a tirar endavant el país
Lamentablement, la forma en què s’ha dut a terme aquesta reforma – amb urgències, i sense una visió global de conjunt – ha fet que aquesta bona mesura no es pugui aprofitar en tot el seu potencial.
Recentment un empresari de Barcelona va trucar als serveis d’Autònoms PIMEC per posar de manifest la seva situació, que constituïa una tràgica ironia: ja ha arribat a l’edat de jubilació, i en principi podria acollir-se a la mesura. Però el seu local té un lloguer amb contracte de renda antiga, el qual decau en cas de mort o jubilació del titular. El seu negoci té 8 treballadors, i perdria la seva viabilitat si el lloguer pugés de cop als estratosfèrics preus que avui es demanen a certes zones de la ciutat.
La veritat és que, moltes vegades, la jubilació d’un autònom més aviat destrueix ocupació en comptes de crear-ne, quan el seu negoci amb assalariats no pot continuar amb garanties de la mà de ningú.
