L’envelliment de les plantilles és una realitat que els empresaris no poden obviar, els estudis demogràfics ho demostren, tenim plantilles cada vegada més envellides.

Es calcula que l’any 2035 el número de majors de 65 anys s’haurà duplicat respecte a les dades actuals.

Els empresaris han de treballar aquest camí per poder afrontar  aquest nou escenari i fer ús de totes les eines que converteixin una possible amenaça en una oportunitat que permeti aprofitar tot el potencial de la seva plantilla en cada etapa de la vida, desenvolupant polítiques de gestió de la diversitat ben estructurades a curt, mitjà i llarg termini.

L’eix vertebral d’aquest procés ha de ser la formació continua dels treballadors, caldria anar un pas més enllà i revisar els programes actuals tant en el seu contingut com en el mètode d’aprenentatge, ja que no a totes les edats s’aprèn igual. Us heu plantejat, per exemple, la dificultat que li pot suposar a una persona de més edat familiaritzar-se amb un sistema d’aprenentatge en línia? Caldria revisar l’acompanyament en els diferents mètodes emprats.

En un entorn de globalització cada vegada més canviant s’han de potenciar les habilitats dels joves emprenedors i el coneixement dels sèniors, fruit de la seva experiència, per poder millorar la productivitat.

La transmissió del coneixement amb els equips de treball intergeneracional

En aquest sentit cal trobar sinergies que permetin la transmissió del coneixement, impulsant equips de treball intergeneracional. La mobilitat funcional enriquirà a la vegada a l’empresa i als treballadors, ja que optimitzarà la polivalència.

Cal trobar sinergies que permetin la transmissió del coneixement impulsant equips de treball intergeneracional

En aquest camí de canvi organitzacional es fa imprescindible adequar els llocs de treball a aquest col·lectiu de més edat per tal de mantenir la seva capacitat laboral i minimitzar l’absentisme.

Cal reduir les càrregues físiques adaptant els llocs de treball a la realitat present o futura de les plantilles, així mateix redissenyar els horaris analitzant les necessitats de descansos diaris i setmanals diferenciats cas per cas i establir polítiques en matèria de permisos i conciliació que a la vegada revertiran en una baixada de l’absentisme.