Después de la 4ª semana de los horarios, que tiene como objetivo reflexionar y dar visibilidad de la iniciativa de la reforma horaria, consolidando el factor tiempo como variable relevante en la búsqueda de la equidad y el bienestar de la sociedad, no podemos evitar seguirla viendo con cierta distancia, y algunos incluso con cierta incredulidad.

Nos están llegando muchos inputs e ideas para transitar hacia la reforma horaria a través de los diversos ámbitos de la sociedad, replanteando nuestros hábitos y la organización de los horarios a la escuela, tejido productivo, ocio en general, etc.

Des de la vessant de l’empresa, són indiscutibles i àmpliament coneguts els notables beneficis que aporta l’aplicació de mecanismes flexibles en l’organització de la jornada laboral. En aquest sentit, l’aposta de les empreses per la conciliació i equilibri entre la vida personal i laboral es tradueix en una millora en la productivitat i la qualitat dels processos, en la satisfacció del les persones treballadores i en el grau de compliment dels objectius de les empreses, que al mateix temps pot tenir un efecte en la reducció de l’absentisme, i que pot incidir en una millora de la competitivitat.

Productivitat: de la cultura presencialista a la cultura per valors

Una reforma horària a la carta

Tanmateix, si situem la lupa en el teixit empresarial català, ens trobem davant una realitat de sectors productius diversa, el que ens porta a la conclusió que si realment volem apostar per una reforma horària, el plantejament no pot ser uniforme sinó que s’ha d’ajustar a les diferents realitats i particularitats de cada sector. Un clar exemple d’aquesta qüestió el podem trobar en sectors com el comerç i l’oci, molt arrelats als hàbits de la nostra cultura.

I si seguim baixant la lupa, ens anem trobant amb una segona realitat molt clara, la pime és un actor dominant, representant un 99,5% de les empreses catalanes, i amb una prevalència de micropimes, amb activitats empresarials i models de negoci ben diferents, a més del repte d’adaptació constant a un entorn en constant transformació. Aquest és doncs, sóta el meu parer, un dels grans reptes en la implementació de la reforma horària.

És a dir, estan clars i reconeguts els beneficis de la reforma horària, i disposem d’exemples de bones pràctiques en l’aplicació de mesures per transitar cap a la reforma horària, tanmateix no totes les empreses poden incloure les mateixes polítiques.

De la mateixa manera que cada empresa té els seus valors, clients, persones, i context particular; haurà de disposar també de la seva pròpia reforma horària, amb el que no podem parlar d’un model de reforma horària únic, sinó totalment flexible i adaptable, una reforma horària a la carta.

La gran qüestió doncs que es fa avui una empresa catalana no és tant quins beneficis em reportarà la reforma horària sinó com la puc implementar a la meva empresa?

En parlem al proper post!