Les transaccions comercials que es realitzen entre dos empreses situades a dos estats membres de la Comunitat econòmica europea, estan considerades operacions intracomunitàries, i per tant, no són tractades com una importació o exportació.

Les operacions intracomunitàries estan exemptes d’IVA, però per tal d’evitar sancions per part de l’Agencia Tributaria, cal anar molt en compte en definir si la transacció que estem duent a terme ho és o no ho és.

Perquè una operació sigui considerada intracomunitària, ha de complir els següents requisits:

Posar a disposició una mercaderia

Una empresa ha de posseir la mercaderia que rep per part d’una empresa d’un altre país membre, perquè aquesta operació sigui considerada intracomunitària. És a dir, una empresa espanyola ha de rebre una mercaderia procedent de Bèlgica i esdevindre’n la propietària.

En el cas que una empresa espanyola rebi una màquina d’Itàlia per reparar-la, es consideraria una entrega intracomunitària, però no una operació, així que l’IVA seria en relació al servei de reparació que s’oferís i no a l’entrega de la mercaderia pròpiament. Si aquesta mercaderia que es transportés a Espanya es vengués en aquest país en menys del període d’un mes, en aquest cas sí que es tractaria d’una operació intracomunitària.

Ser lucratiu

Per tal de que es consideri operació intracomunitària, l’empresa que transmet la mercaderia, ha de rebre una remuneració provinent de l’empresa adquirent de la mercaderia.

Ser sobre un bé moble material

Les operacions intracomunitàries sempre van relacionades en l’intercanvi d’una mercaderia i no en l’oferta de serveis.

Ser enviat o transportat entre el territori d’aplicació de l’impost (TAI)

La mercaderia ha de passar una frontera interior, si es queda en un mateix país, tot i que la transacció sigui entre dos estats membres diferents, no es considera una operació intracomunitària, i en aquest cas, s’hi aplicaria l’IVA del país on hi ha la mercaderia. És a dir, si una empresa italiana que té representant fiscal a Espanya compra a una empresa espanyola, i la mercaderia es queda a Espanya, s’haurà de fer una factura amb IVA espanyol, ja que no hi ha cap frontera interior, i la mercaderia es queda al seu país d’origen.

Un altre exemple, seria si una empresa francesa compra mercaderia a una empresa de Barcelona, i posteriorment l’exporta cap al Marroc utilitzant el Port de Barcelona, en aquest cas no hi ha IVA, però no perquè sigui operació intracomunitària, sinó perquè es tracta d’una exportació a un tercer país.

Destinat a un adquirent d’un altre estat membre

La mercaderia ha d’adquirir-la algú d’un altre estat membre, ha d’haver-hi un canvi de titularitat entre dos països diferents. És a dir, si una empresa espanyola fa una entrega a Itàlia perquè li facin una reparació al seu producte, i aquesta mercaderia torna a Espanya a un altre client, no serà una operació intracomunitària, perquè la mercaderia no ha estat mai titularitat de l’italià, sinó de l’empresa espanyola, que serà aquesta qui ho ven a l’altra empresa d’Espanya.

Ésser transmesa i adquirida per una empresa o professional

Tant qui transmet la mercaderia com qui la compra, ha de ser una empresa, i han de tenir NIF IVA, el qual s’obté a través de la pàgina de l’Agència Tributària. Per tal de comprovar que l’empresa de l’altre país té un NIF IVA vàlid, es pot consultar el sistema VIES, que no actua com a base de dades, però sí com a sistema de verificació de NIF IVA d’altres empreses.

Finalment, una vegada tinguem clar que estem parlant d’una operació intracomunitària que compleix amb tot el descrit anteriorment, caldrà complir amb les obligacions documentaries,  disposant de tots els elements necessaris per a acreditar les operacions, ja que sinó l’Agència Tributària també podria sancionar-nos.