Actualment, són moltes les convocatòries de R+D+i que les empreses, universitats i centres de recerca tenen a l’abast. Totes tenen algunes característiques comunes, però n’hi ha una que, recentment, sobretot en el cas de l’Instrument Pime, és molt rellevant: l’alta competitivitat, que fa que, tot i que les propostes superin el llindar mínim exigible (una nota de 13 sobre 15), sovint no reben finançament. Aquesta competitivitat es tradueix en una taxa d’èxit entorn del 8% per a la fase 1 i del 6% per a la fase 2.

Per aquest motiu, cada vegada més les tècniques de màrqueting cobren més importància. Explicar un model de negoci o un nou producte que no existeix és com explicar un quadre només amb paraules. Narrar una història sobre com crea valor aquest nou model/producte és com posar colors a una tela, el fa tangible.

 

L’escriptora Maya Angelou deia una frase que sintetitza en bona part l’essència de l’storytelling:  “La gent oblidarà el que vas dir, també oblidarà el que vas fer, però mai oblidarà com la vas fer sentir”.

I és que tots tenim una història. Sempre hi ha una història que es pot explicar; fins i tot abans d’implementar res, el primer pas passa per crear un argument convincent i interessant, de forma senzilla, per tal que qualsevol persona qualificada, en aquest cas els avaluadors, puguin entendre la proposta.

L’storytelling és l’art d’explicar una història per mitjà d’un llenguatge basat en emocions, i presentada de tal manera que transmeti la capacitat de comprendre el que es vol fer creant empatia. La gran història de la teva empresa ha de focalitzar-se en:

  • Què i com ofereixes valor? És a dir, quines necessitat resols o quins problemes dels teus clients soluciones.
  • A qui: els teus clients han de ser coprotagonistes de la teva història.
  • Per què ets diferent: per la teva marca, per l’equip, pels valors….

I amb aquests 3 elements clars: què, a qui i per què tu, podem desenvolupar el guió de la història. És important tenir en compte aquests elements a l’hora d’estructurar la proposta, des de l’abstracte fins a la darrera secció de la proposta, i molt especialment en el resum executiu, de forma que des del principi puguem captivar els avaluadors.