/

Els jutges no haurien de decidir qui paga els impostos

La recent polèmica, suscitada pel Tribunal Suprem, sobre qui ha de pagar l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD) vinculat a la signatura d’una hipoteca, si els clients o les entitats financeres, ens hauria de fer reflexionar sobre un aspecte del qual es parla molt, però sobre el qual es treballa poc: la qualitat normativa.

Deixant de banda la desgraciada actuació del Tribunal Suprem amb interpretacions contradictòries amb diferència de pocs dies, el problema de fons és de claredat normativa. Qui té aquesta responsabilitat és el poder legislatiu i no el poder judicial. Per dir-ho d’una manera més planera, quan s’estableix o es regula un tribut, en aquest cas el d’AJD, s’ha de definir amb suficient claredat els seus elements per no deixar marge a la interpretació.

Els elements bàsics d’un impost són:

  • El fet imposable, la circumstància que origina l’obligació tributària
  • El subjecte passiu, sobre qui recau l’obligació tributària (qui ha de pagar l’impost)
  • El subjecte actiu, quina administració cobra l’impost
  • La base imposable, la quantificació del fet imposable sobre la qual recau l’impost
  • El tipus impositiu, el que s’aplica sobre la base imposable per a calcular la quantitat de l’impost. Pot ser fix o variable.

I la definició d’aquests elements recau, sense cap mena de dubte, en el poder legislatiu, i no hi hauria d’haver marge en la seva interpretació.

Una altra polèmica recent que ha afectat les entitats financeres ha estat el de les clàusules sòl. La naturalesa del problema és diferent. Del que es tractava era de determinar en quins casos aquest tipus de clàusules d’un contracte privat entre dues parts asimètriques, una en règim d’oligopoli i amb capacitat d’incidència en el mercat, i l’altra sense capacitat d’incidència en el mercat, podia ser abusiva i, per tant, susceptible de donar lloc a una actuació nul·la de ple dret. En aquesta controvèrsia entre les parts, sí que correspon als jutges decidir si la clàusula és abusiva o no i, per tant, determinar si els clients de les entitats financeres han estat pagant de més per la seva hipoteca a partir d’aquesta clàusula.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

El repte de l’empresa familiar en la captació del talent per a la innovació

Next Story

Quines novetats incorpora el nou Acord Interprofessional de Catalunya en matèria de polítiques de formació?

Latest from Opinió