L’aportació de la dona a l’economia

Des de la Comissió Dona i Empresa enguany hem impulsat un estudi, elaborat amb la Universitat de Santiago de Compostel·la, amb la voluntat d’entendre millor quina és la contribució d’una dona ja plenament integrada al mercat laboral, que també emprèn i crea empresa, al conjunt de l’economia espanyola.

L’informe explica que, tot i que hi ha hagut avenços (la força laboral de les dones és ja del 70,1%, pel 79% de la masculina), persisteixen les desigualtats que perjudiquen la dona: una menor ocupació (58,8% de les dones per un 68,7% dels homes), un major atur, una menor qualitat del treball (més parcialitat i temporalitat), menors salaris (la diferència salarial va del 8% segons l’OCDE al 23% segons l’enquesta d’estructura salarial en el cas de les treballadores, i puja al 29% per a les dones autònomes, segons dades de l’OCDE), i menors bases de cotització (cosa que repercuteix en una bretxa en les pensions del 46%).

Aquestes importants desigualtats que perjudiquen les dones deriven fonamentalment de dos aspectes: una segregació sectorial, en què les dones es concentren en activitats de serveis, mentre que els homes ho fan en activitats industrials; i l’omissió, en la comptabilització de l’activitat econòmica general, del temps de treball no remunerat que realitzen principalment les dones.

Quant a la segregació sectorial, l’informe aplica la metodologia input-output per a mostrar els efectes dels canvis de producció en el propi sector i en aquells amb què interactua i creua dades amb el percentatge de dones per sector, per a evidenciar que la participació de les dones en les diferents branques de l’economia és inversament proporcional a l’efecte d’arrossegament d’aquestes branques en el conjunt de l’economia.

Pel que fa a l’omissió, en la comptabilització de l’activitat econòmica del treball no remunerat, l’informe evidencia que les dones tenen una major càrrega de treball que els homes: un total de 456 minuts al dia davant dels 382 dels homes, dedicats tant a les feines remunerades i a les que no ho són. Ara bé, el 64% del temps treballat per les dones es dedica a feines no remunerades, mentre que la proporció en el cas dels homes és la inversa. En no valoritzar explícitament el treball no remunerat, el convertim en un important cost ocult de l’activitat econòmica i productiva: sense aquestes feines, no es podrien dur a terme les activitats generadores de valor econòmic ni garantir la subsistència del sistema socioeconòmic.

D’aquesta manera, l’informe calcula que les dones aporten ja el 42,7% del valor afegit brut i són responsables del 37,67% de la producció. Si corregim el càlcul incloent-hi la feina no remunerada feta tant pels homes com per les dones, d’acord amb el valor del salari mitjà de les treballadores de la llar, l’estudi posa de manifest que el PIB augmenta en 541.000 milions d’euros, és a dir, un 40,7%, augment del qual les dones són responsables en un 63%: del total, les dones aporten un 51,88% del PIB.

Els nostres sistemes de quantificació i control prioritzen les activitats productives i industrials, tot i que les nostres economies desenvolupades es basen fonamentalment en els serveis; addicionalment, el PIB invisibilitza activitats que tenen un veritable valor econòmic. Tot plegat té importants repercussions en la presa de decisions macroeconòmiques.

Els Fons Next Generation, que van destinats a la transició cap a una indústria verda, neta i sostenible basada en la digitalització, prioritzen sectors fortament masculinitzats. Si no s’aporten mesures correctores a la seva aplicació, no només perjudicaran l’activitat econòmica actual de les dones, sinó que hipotecaran el desenvolupament professional i econòmic de les futures generacions de dones. L’impacte del PERTE de l’automòbil, per exemple, que el nostre informe calcula, beneficiarà els homes en un 71% i les dones només en un 29%.

Ens cal, doncs, aplicar mesures correctores, criteris i indicadors que ens permetin garantir l’equitat de gènere en les decisions d’assignació de fons. Des de PIMEC volem contribuir a generar aquests indicadors i aquestes propostes, aspectes en els quals treballarem aquest proper any com a continuació de l’informe que enguany presentem.

 

Maria Teixidor Jufresa
Presidenta de la Comissió Dona i Empresa de PIMEC

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Les innovacions del MWC23 “aterren” a les pimes catalanes

Next Story

Empoderament femení: no al poder a qualsevol preu

Latest from Opinió