Les mipimes davant l’oportunitat de la Intel·ligència Artificial

Al seu informe Diàleg Social i Negociació Col·lectiva a l’Era de la Intel·ligència Artificial, l’OCDE conclou, a partir d’enquestes multinivell, que el diàleg social, la concertació i la negociació col·lectiva seran determinants per afrontar, amb criteris de progrés sostenible i d’ètica, els reptes i les extraordinàries oportunitats que la Intel·ligència Artificial (IA) ens presenta. Reptes importants perquè caldrà regular, concretar, negociar i utilitzar d’una manera racional els avenços i, sobretot, caldrà que les organitzacions que defensen interessos de persones empresàries i de persones treballadores assumeixin el rol amb la preparació necessària.  

La Declaració de Bletchley, sorgida de la trobada global a Londres d’institucions públiques i privades, promou compromisos en la línia dels advertiments que van apareixent; la humanitat haurà d’afrontar el progrés que comporta la IA amb la gestió dels efectes que produeix. En aquest sentit, es crea el Centre Global de proves d’IA i s’encarrega un informe global a Yoshua Bengio, entre d’altres. I és que, malgrat que hi ha qui afirma que la IA és encara poc intel·ligent i feble per regular-la, la major part d’experts pronostiquen que no hauríem de passar per alt la seva regulació, ni hauríem de caure en el parany de no parar-hi atenció, com ens ha passat en altres camps, cosa que posteriorment ens han causat maldecaps –la plataformització, sense anar més lluny. 

A l’àmbit de l’empresa i del treball, es pronostiquen dos efectes. Per una banda, l’aparició de posicions de domini que poden desmuntar els equilibris racionals de la competència, amb la capacitat d’incidir per part de molt pocs i de forma severa en les cadenes de valor empresarials, fent desaparèixer la lliure competència o tenallant la competitivitat de moltes empreses – especialment les mipimes–. Per l’altra, la desaparició accelerada de milions de llocs de treball sense que puguin traslladar-se les persones a altres llocs fruit del guany generat amb el progrés a curt termini, com havia succeït fins ara amb el progrés tecnològic. Justament per aquesta raó, apareixen les veus de la necessària governança compartida pel que fa a les oportunitats i la gestió de les incerteses. 

Lluny del catastrofisme, hem d’entomar el repte amb enginy, construint una transició disruptiva però sostenible, que superi les disrupcions compulsives amb què es van aplaudir altres avenços pensant que aportaven llibertat i progrés per si mateixos. I ho hem de fer generant espais de concertació, de cooperació en el progrés, per revertir-ho a la societat, i on les mipimes siguin també als centres de decisió. De moment ja hi ha plans per abordar-ho, com en el cas de l’Ajuntament de Nova York, que ha fet el seu Pla d’Acció d’Intel·ligència Artificial on es recullen iniciatives com l’escolta pública, plans d’integració i el Comitè Directiu d’IA de la ciutat.  

Mesures dirigides a un progrés compartit, en què les mipimes hem de ser presents des del primer moment per mitjà de les nostres organitzacions empresarials. Per això, des de PIMEC hem proposat al Govern de la Generalitat de Catalunya la creació d’un Comitè de Governança de la IA i de la dada al si del Consell de Diàleg Social de Catalunya. Perquè el progrés no vagi en perjudici de la competència i perquè creiem que les institucions, és quan concerten amb els agents socials i les nostres organitzacions les respostes als reptes, la seva intervenció o regulació, que poden garantir la competència sana i el progrés de tothom; el de les persones i el de les empreses que els donen feina i creen riquesa.  

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Juan Tortosa: “La indústria química representa el 6,1% del PIB contributiu i el 14,3% del PIB total del PIB industrial”

Next Story

El Marroc, una regió estratègica per a les empreses catalanes

Latest from Opinió

Soc empresari

Des de fa anys, sempre escolto persones destacades que parlen de la importància de no desindustrialitzar-nos,