La Formació Professional Dual continua guanyant pes entre els estudiants catalans, entre altres qüestions, per la seva correlació amb la millora de la seva ocupabilitat. Segons dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya presentades el gener de 2019, la inserció laboral dels graduats d’FP Dual és del 65,12%, envers el 55,1% del total dels graduats en ensenyaments professionals, durant el curs 2016-2017. Tot això implica una taxa d’atur inferior dels joves que opten per aquesta modalitat.
El model d’aprenentatge en el centre de treball és clau per als alumnes de Formació Professional, ja que incrementa la seva qualificació i també les seves opcions d’inserció laboral. A més, contribueix a l’ajust entre les competències dels estudiants en pràctiques i les necessitats de les empreses a l’hora d’adequar la Formació Professional Dual als requeriments del sistema productiu.
Informes publicats per l’Observatori de la PIMEC l’any 2017 posen de manifest el desajust entre la qualificació de la població activa i les demandes del teixit empresarial i indiquen que hi ha un dèficit de treballadors formats en especialitats.
La modalitat de Formació Professional Dual suposa un benefici mutu entre el centre formatiu, l’alumne en pràctiques i l’empresa que acull els estudiants. Totes tres parts en treuen profit, i això suposa fer passos endavant en la millora de la qualitat educativa i ocupacionals dels joves.
En primer lloc, els centres formatius que tenen convenis de col·laboració amb empreses poden conèixer de primera mà, a través dels seus alumnes en pràctiques, els requeriments de cada sector. D’aquesta manera poden adaptar i actualitzar l’oferta educativa en funció de les diferents demandes de les empreses que conformen el teixit empresarial. En segon lloc, aquesta modalitat aporta als estudiants els coneixements necessaris (teòrics i pràctics) i una formació totalment completa mitjançant una experiència enriquidora en un lloc de treball real. Finalment, l’empresa que acull els joves pot formar persones que aporten un capital humà molt necessari, sobretot en alguns gremis i sectors on es requereixen professionals especialitzats davant la manca de treballadors qualificats.
Fer atractius els oficis per fer créixer el nombre d’estudiants davant l’alta demanda de les empreses
Josep Maria Vinyeta és cap de la comissió de formació de la Federació Catalana d’Empreses Instal·ladores (FEGiCAT) i gerent d’AICO, gremi d’instal·ladors de la comarca d’Osona. Destaca que, de les més de 5.000 empreses que formen part de FEGiCAT, són poques les que acullen estudiants en pràctiques, però “no perquè no vulguin sinó perquè hi ha una manca d’estudiants en aquestes especialitats”. “Potser no sabem fer atractius aquests oficis que tenen prestigi; per posar un exemple, la feina d’un oficial electricista pot estar millor remunerada que la d’un llicenciat de qualsevol àmbit”, afegeix.
Sobre l’adequació de les pràctiques als requeriments de les empreses, s’ha de poder adaptar la jornada de pràctiques a la dinàmica de les companyies i conscienciar la societat perquè no segueixi pensant que la Formació Professional és només per als joves que no serveixen per estudiar.
“Cal donar a la Formació Professional el prestigi que li correspon. L’experiència és igual d’imprescindible que els coneixements a l’hora de formar professionals qualificats”.
Un problema de relleu generacional molt greu és la manca de personal. Josep Maria Vinyeta en posa un exemple clar: “La generació més jove d’instal·ladors pràcticament té 40 anys i, cada any, les taxes de jubilació són elevades. Això vol dir que calen més treballadors d’entre 20 i 40 anys”. A més, posa de manifest que moltes empreses necessiten perfils concrets amb una formació concreta: “Sobretot hi ha molta demanda d’electricistes, en els camps d’energia i aigua, aparells de pressió, etc.”.
Un 97% de les empreses de FEGiCAT contracten els estudiants que han tingut fent pràctiques.
En relació als beneficis entre empresa i estudiant, cal dir que és quelcom recíproc. “El benefici és mutu perquè les companyies formen els estudiants i les empreses incorporen aire nou, talent i joves que poden contribuir a modernitzar i millorar els serveis amb els seus coneixements i amb noves maneres de fer les coses”.
D’altra banda, Vinyeta insta el Departament d’Ensenyament de la Generalitat a revisar la normativa sobre la remuneració de les pràctiques o la prevenció de riscos laborals en els estudiants, ja que no és prou clara. Explica el cas del col·lectiu d’instal·ladors perquè la feina no es fa a l’empresa, sinó al lloc on està situat el client o promotor de l’obra, i alerta que hi ha una contradicció en el fet que els estudiants no tenen el certificat en prevenció de riscos fins que no finalitzen la Formació Professional. Això no els permet anar a les obres i dificulta molt poder formar-los d’una manera completa.
Finalment, el cap de la comissió de formació de la Federació Catalana d’Empreses Instal·ladores ha posat en valor la tasca del tutor mancomunat, una reivindicació de les empreses, que des de fa temps reclamaven la introducció d’aquesta figura. Assegura que “és un element essencial en l’aprenentatge” davant la falta del tàndem mestre-aprenent que sí que es donava anys enrere per transmetre els coneixements dels oficis. És la persona que coordina tots els estudiants en pràctiques d’un grup d’empreses, generalment de mida petita, donant-los suport i gestionant la burocràcia que comporta participar en aquests projectes.
