“Si hi ha un missatge que es recordarà d’aquesta conferència, que sigui que els drets humans són drets de les dones i que els drets de les dones són drets humans, d’una vegada per totes.”
Hillary Clinton, Primera Dama dels EUA – 4a Conferència de la Dona a Pequín. 1995
Impossible no tenir, avui, en ment, les imatges de les dones desplaçades per la guerra a Ucraïna, de les assassinades per no tapar-se el cap a l’Iran o de les completament apartades de la vida pública a l’Afganistan; impossible, també, no recordar que la xifra de dones assassinades per la violència de gènere a Espanya és de 38 al 2022 i de 1.168 des que el 2003 es van començar a recopilar dades; impossible, alhora, no saber de les múltiples formes que adquireix aquest tipus de violència: física, verbal, psicològica, econòmica, obstètrica, sexual, vicària, digital, institucional, estructural…
La violència contra les dones ha augmentat per efecte de la pandèmia: la pateixen, segons dades d’ONU Dones, una de cada tres dones a nivell mundial[1]. Alhora, els drets de les dones estan en clar retrocés en aquest moment de crisis interseccionals, amb un clar augment de la violència i els atacs contra activistes pels drets de les dones i una dràstica reducció del finançament per a les organitzacions de dones en països en conflicte, segons l’informe del secretari general de Nacions Unides al Consell de Seguretat del passat mes d’octubre[2].
Davant d’aquestes dades, cal una acció coordinada en fronts molt diversos:
Cal impulsar els lideratges femenins i col·locar les dones en el centre de les respostes polítiques a les diferents crisis que vivim (mediambiental, econòmica, social, bèl·lica…) i en el centre dels processos de pau, garantint així que aquestes respostes i aquests processos incorporin les veus, necessitats i drets de les dones.
Hem d’assignar més recursos per a combatre la violència contra les dones i nenes, incloent-hi la prevenció, l’assistència a les dones que pateixen violència i abastant el llarg termini per a sostenir aquestes accions en el temps.
Cal garantir la recopilació de dades desagregades per sexe per a mesurar els efectes de les crisis i la violència sobre les dones i, d’aquesta manera, poder adequar millor la planificació de les respostes.
Ens cal prendre consciència del que les dones van posar damunt la taula a la 4a Conferència de la Dona a Pequín, ja fa més de 25 anys: que els drets de les dones són drets humans i que els drets humans són drets de les dones. I si la violència és el pitjor atemptat contra els drets humans, ens cal posar els nostres millors esforços a erradicar-la en totes les seves formes, perquè les seves conseqüències són sempre devastadores i a llarg termini per a qui les pateixen.
Totes les persones mereixem viure en un món en pau on desenvolupar-nos i exercir amb plenitud els nostres drets civils, polítics, econòmics i socials: només així podrem fer front a tots els reptes que tenim davant nostre.
Maria Teixidor Jufresa
Presidenta de la Comissió Dona i Empresa de PIMEC
[1] https://data.unwomen.org/sites/default/files/documents/Publications/Measuring-shadow-pandemic-SP.pdf
[2] https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/N22/614/86/PDF/N2261486.pdf?OpenElement
