Des de PIMEC i el Clúster Logístic de Catalunya hem elaborat una proposta per al consens sobre el model aeroportuari català. El nostre objectiu és sortir de l’atzucac a què ens han portat en els darrers anys sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat i presentar propostes en positiu per poder avançar en la resolució del model aeroportuari català. En aquest sentit, és important posar en relleu els següents punts:
Cal definir un model de gestió multiaeroportuària integral de Catalunya, sigui quina sigui la titularitat, Estat o Generalitat. Catalunya disposa d’altres aeròdroms que haurien de complementar el rol de l’Aeroport del Prat. Mentre que els aeroports de Girona i Reus són ideals per a les connexions punt a punt i descongestionen Barcelona, l’Aeroport de Lleida-Alguaire ofereix excel·lents condicions per als vols de càrrega i Sabadell i la Seu d’Urgell, per als vols corporatius i regionals, respectivament. La coordinació de tota aquesta infraestructura és imprescindible per esdevenir un país equilibrat i territorialment compensat.
El futur aeroportuari del país no pot dependre d’un gestor d’infraestructures privat com és AENA, amb capacitat de bloqueig sobre el futur dels nostres aeroports. Ens cal un sistema de gestió descentralitzada i mancomunada entre les diferents administracions: estatal, autonòmica i local; sistema que, tot promovent el principi d’eficiència i eficàcia de la gestió privada, preservi la governança estratègica pública, tal com es fa en altres infraestructures com les portuàries.
L’aeroport del Prat ha de consolidar-se com a hub intercontinental, única via per augmentar la connectivitat de llarg radi, de vital importància per al desenvolupament econòmic de Catalunya. No es tracta només d’augmentar el nombre de passatgers, es tracta de poder augmentar el nombre d’operacions alhora que necessita un hub d’aquestes característiques. El que s’anomena augmentar la capacitat del camp de vol. És perfectament compatible esdevenir hub internacional i ésser responsable amb l’entorn. En la nostra proposta deixem clar que, per assolir aquest objectiu, no és necessari realitzar la controvertida ampliació de pista costat mar, que afecta la reserva natural de la Ricarda.
La gestió independent de la primera i tercera pista, d’acord amb allò que està previst al Pla Director i a la Declaració d’Impacte Ambiental, juntament amb l’aplicació de tecnologia per poder rebaixar la distància entre avions i altres mesures tècniques que es detallen a la nostra proposta, permet sobradament augmentar el nombre d’operacions per hora que necessita un hub d’aquestes característiques.
El que no és admissible és que un projecte que inclou diferents actuacions, la creació d’una ciutat aeroportuària, la construcció d’una nova terminal satèl·lit, l’adequació de la terminal T1 (posada en servei fa gairebé 13 anys), la connexió entre totes dues terminals, l’adequació d’altres zones complementàries (aparcaments i altres), quedi parat per la conflictiva ampliació de la pista costat mar, tenint en compte que no és necessari que es faci.
La realitat és que a finals del 2022 l’aeroport del Prat arribarà als nivells anteriors a la pandèmia i si volem seguir creixent caldrà actuar ràpidament, no podem esperar gaire temps. El futur de la navegació aèria canviarà en els pròxims anys cap a sistemes menys contaminants, de forma que no podem donar joc a una estratègia del decreixement basada en hipòtesis que canviaran en els anys vinents. Ens cal estar posicionats a la primera divisió dels aeroports europeus i mundials si volem atreure talent i inversions, i que les nostres empreses es puguin internacionalitzar.
Per tot això, creiem indispensable, entre altres propostes que figuren en el nostre informe, la constitució d’una comissió de consens per a l’impuls aeroportuari, liderada pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i els Ajuntaments del Prat i Barcelona, amb presència de les organitzacions empresarials més representatives de Catalunya, per tal d’abordar un pla de futur aeroportuari del Josep Tarradellas-Barcelona-el Prat i com a motor del país en el conjunt de l’espai aeri català.
Demanem, per tant, generositat i voluntat d’arribar a acords a totes les parts per tal de posar fil a l’agulla en la implementació d’aquest model aeroportuari integral de país que necessitem per construir un país equilibrat i sostenible.
Ignasi Sayol – president de PIMEC Logística i president del Clúster Logístic de Catalunya
