El teixit empresarial encara està patint els efectes de la pandèmia en l’economia i la societat, els quals s’han vist agreujats per altres problemàtiques, com les derivades del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Per aquestes raons, podem dir que les empreses, especialment les pimes i les persones autònomes, estan tenint serioses dificultats per fer front a l’augment dels costos empresarials, amb unes finances molt afectades que ocasionen problemes de liquiditat i viabilitat empresarial.
Per això, és necessària –entre altres accions– una pròrroga de les mesures Covid-19 de suport a la liquiditat i la solvència de les empreses més enllà del 30 de juny. Davant el fet que no es poden plantejar nous esquemes de suport a la viabilitat empresarial, segons la guia per a la progressiva desconnexió d’aquestes mesures, i tenint en compte l’escenari d’incerteses al mercat de treball i l’economia en general, cal plantejar la possibilitat i la necessitat d’estendre el termini de la vigència d’aquestes mesures a l’empara del marc temporal adoptat per la Unió Europea (UE).
Aquests documents especifiquen les opcions disponibles que els estats membres han d’adoptar per tal d’evitar un final disruptiu del suport a beneficiaris relacionat amb la pandèmia, com per exemple les mesures de suport a la solvència derivades de la secció 3.14 del marc temporal, les quals es poden allargar fins al 31 de desembre del 2023, o la pròrroga del suport a la liquiditat basat en un esquema aprovat abans del 30 de juny d’enguany.
Tal com constata una enquesta de PIMEC, el 30% de les pimes no podran tornar els préstecs ICO o no poden quantificar el romanent dels diners de Cofides que no s’han fet servir, derivant una part del pressupost sense utilitzar a un programa de garanties, tal com indica el punt 3.14 del marc temporal referit al suport a la solvència.
És per això una necessitat per al teixit productiu que s’ampliï el període d’aplicació de les mesures de renegociació dels préstecs amb aval ICO, ja sigui en format de Codi de Bones Pràctiques o d’acord amb l’esquema que es consideri convenient per facilitar carències que puguin ser necessàries fins al període màxim previst del 30 de juny 2023. A més, seria bona una ampliació del termini per acudir al fons de recapitalització Cofides, tot justificant l’allargament d’acord amb l’esmentat article 107 o derivant una part del pressupost que queda no utilitzat a un programa de garanties, segons el punt 3.14 del marc temporal referit al suport a la solvència.
Aquestes són només algunes de les mesures que caldria posar en marxa per ajudar les pimes i les persones autònomes a recuperar la seva activitat en benefici de la recuperació econòmica, la creació de llocs de treball i la generació de riquesa. La viabilitat de les pimes, en molts casos, està tocada de mort i només amb urgents accions de millora de la seva solvència i liquiditat farem un gran pas en la millora de la nostra competitivitat i la nostra productivitat.
Pere Cots – Director del departament de Consultoria Estratègica i Finançament
