Durant massa temps s’ha apagat la llum davant d’un problema estructural del nostre país com és el de les baixes laborals. És només una part de la problemàtica de l’absentisme laboral a les empreses, però una part que ha acabat convertint-se en un problema econòmic per al país, de competitivitat per a les empreses i, especialment, social per a les persones treballadores.
Econòmic per les esfereïdores xifres dels costos que té per al nostre país, per al sistema de seguretat social i per al sistema sanitari. De competitivitat perquè l’augment de les hores perdudes per baixes laborals i de la seva incidència genera, d’una banda, costos directes i indirectes per a les empreses que els fa perdre competitivitat i, de l’altra, costos d’oportunitat molt alts. Social perquè, darrere dels dèficits de gestió i de la manca d’aprofitament de la infraestructura sanitària, genera demora en els processos de recuperació de les persones i en la seva reincorporació a l’activitat.
Un problema multifactorial que s’explica pels dèficits de l’atenció primària, per la manca d’eficiència i per la burocratització de l’atenció mèdica, entre d’altres. Però una qüestió que, a vegades perquè ha semblat políticament incorrecte parlar-ne –en el fons parlem de salut de les persones–, i d’altres perquè la resta d’agents socials o les administracions s’han tancat al debat, ha restat oblidada. En tot cas, una qüestió que, pel fet de no afrontar-la, no hem fet més que accentuar-la, sobretot després de la pandèmia.
Els darrers canvis legislatius en matèria de gestió de les baixes laborals, conjuntament amb algunes incidències com la proposta de les “autobaixes” expressada en algun moment, han reobert el debat, alhora que s’han afegit a les inquietuds manifestades per moltes empreses en les diferents jornades i trobades que anem realitzant arreu del país i sectors. I fruit d’això hem pres la iniciativa de dur a terme l’estudi, l’anàlisi que hem explicat en aquesta revista i que anirem compartint els propers mesos.
I posant veu a les vostres inquietuds, diem prou! Diem prou a donar l’esquena a aquest problema tan important, que alhora va en augment per la descoordinació o, sovint, per la manca l’adopció de mesures de sentit comú, algunes de les quals, fins i tot, no tenen cost econòmic. PIMEC assumeix el repte d’explicar les dades, els problemes, d’analitzar-los, i, després de la reflexió tècnica i d’escoltar les vostres propostes o inquietuds, en els propers mesos elaborarem un seguit de propostes que posarem sobre la taula de tots els espais de participació i representació on som presents.
Expliquem dades objectives que permeten concloure que som davant d’un problema de tal dimensió que requereix l’atenció de tothom, partint de la convicció que tal vegada les nostres propostes no són les úniques, però que, en tot cas, la resta d’operadors i d’agents també n’han de fer i hem d’obrir els espais per afrontar-ho. La qüestió no admet més silencis.
PIMEC es posa en acció per obrir el debat serè, responsable, el diàleg i la concertació, perquè amb les aportacions de tothom procurem posar remei a un problema que fa massa temps que es deixa de costat però que compartiu majoritàriament tots i totes. I justament per això, i perquè aquesta és la raó de ser de la nostra entitat, assumim la responsabilitat de posar-hi veu per obrir el debat públic que necessita.
