A curt termini, amb el preu del petroli baix, ens trobem en una situació en què des d’un punt de vista econòmic, pràcticament tots els països productors hi perden, però tots pensen que a mitjà termini els altres hi perdran més que ells.

El preu del petroli: Per què ha baixat el preu del petroli?

Per això ningú redueix la seva oferta. Podem especular amb el que pensa cada actor:

  • L’Àrabia Saudita i els seus aliats del Golf Pèrsic, amb costos de producció molt baixos i unes reserves enormes, s’adonen que amb el preu per sobre dels 100 $/barril molts pous d’altres contrades són rendibles, el que propicia el desenvolupament tecnològic per explotar aquestes noves reserves i encoratja l’efecte substitució per part dels països més dependents. També és possible que hagin arribat a la conclusió que el mon pugui deixar de necessitar petroli mentre que a ells encara els quedi gran quantitat de reserves. Amb el preu baix, pretenen que facin fallida les inversions en noves tècniques extractives (finançades amb deute) i impedir que l’Iran modernitzi els seus pous i incrementi l’oferta un cop aixecat el seu embargament. Com a perjudici,  aquesta política de preus baixos li suposa un important dèficit públic.

  • Els Estat Units d’Amèrica amb un preu de 100 $/barril, i a partir de les noves tècniques d’extracció, en poc temps podien assolir la independència energètica de l’exterior. Els preus baixos han intensificat els avenços tecnològics, el que ha permès que els productors aguantin més del que s’esperava (hi ha pous rendibles a partir de 30 $/barril), hi ha hagut grans augments de productivitat (amb aquestes noves tècniques, el primer més de producció s’extreien al voltant de 100 barrils per dia el 2010 i actualment se n’extreuen més de 400), la inversió per explotar aquests nous jaciments és menor que la necessària en els pous convencionals i han tancat els pous menys rendibles. Des d’un punt de vista geopolític, els preus baixos perjudiquen molt més a adversaris polítics seus com ara Rússia o Veneçuela amb costos d’extracció molt més elevats i que basen la seva economia en l’exportació de petroli. El principal perjudici és per les seves empreses que havien que havien fet inversions en explotacions petrolífers, endeutant-se i tenint com a marc de referència un preu més elevat per fer rendible la inversió.

 

  • Països com Rússia i Veneçuela, amb costos d’extracció molt més elevats que els dels països del Golf Pèrsic pensen que aquesta situació és temporal i no volen perdre quota de mercat. Segueixen venent a preus baixos encara que això els suposi enormes desequilibris pressupostaris i conseqüències molt negatives per la seva economia. Amb tot, tampoc tenen gaires alternatives que esperar a que els preus tornin a pujar.

Podem cloure que els productors estan extremant la seva capacitat per aguantar els mateixos nivells d’oferta de cadascú i esperen que siguin els altres qui la retallin, per a què els preus tornin a pujar.

Tanmateix tot, l’excés d’oferta ha provocat que s’hagi anat acumulant petroli ja extret i no utilitzat, el que segurament comportarà que es mantinguin els preus baixos els propers mesos.