Aquests dies es parla molt de qüestions relatives a la protecció social dels autònoms. A propòsit d’aquestes informacions, us enumerem a continuació, de forma succinta, en què consisteix bàsicament la protecció social actual dels autònoms.

Els autònoms tenen dret al manteniment d’un règim públic de SS, que garanteix l’assistència i les prestacions socials en situacions de necessitat. Les prestacions complementàries són lliures (plans de pensions, assegurances mèdiques privades, assegurances d’accidents, entre d’altres).

La protecció dels professionals autònoms s’instrumenta a través del RETA, sens perjudici que alguns treballadors autònoms puguin estar enquadrats en un altre règim per raó de la seva activitat econòmica (o bé tinguin les seves mutualitats pròpies de cada professió, com és el cas dels advocats).

L’article 15 de la LGSS estableix que l’afiliació al sistema de SS és obligatòria (la cobertura a la SS no és renunciable, però sí que es pot complementar amb sistemes alternatius) per a tots els treballadors i única per a tot el sistema, de forma que una persona podrà estar en situació d’alta en diversos sistemes alhora, o sigui, en pluriactivitat o bé en pluritreball (segons si es tracta d’un autònom o d’un treballador ordinari), sens perjudici de les altes i baixes en altres règims, i d’altres modificacions que es puguin realitzar.

L’acció protectora del RETA comprendrà, en tot cas:

  • Assistència sanitària en cas de maternitat, malaltia comuna, professional i accidents (laborals o no)
  • Prestacions econòmiques en situacions d’incapacitat temporal, risc durant l’embaràs, maternitat, paternitat, risc durant la lactància, incapacitat permanent, jubilació, mort i supervivència, i familiars per fill a càrrec.

Les prestacions de serveis socials seran les establertes legalment i en tot cas comprendran les prestacions en matèria de reeducació, rehabilitació de persones amb discapacitat, assistència a la tercera edat i recuperació professional.

Els TRADE (treballadors autònoms dependents econòmicament) hauran d’incorporar de forma obligatòria la de la incapacitat temporal (obligatòria per a tots els autònoms que no estiguin en situació de pluriactivitat) i dels accidents de treball i malaltia professional (AT/EP) de la SS, que per a la resta d’autònoms són cobertures voluntàries. Amb la recent reforma introduïda per la llei 6/2017, de 24 d’octubre de 2017, de mesures urgents del treball autònom, es reconeixen com a accidents de treball dels autònoms aquells ocorreguts in itinere, és a dir, en el trajecte de casa a la feina o a la inversa.

Un cop els autònoms hagin arribat a l’edat ordinària de jubilació, si ho volen i reuneixen les condicions establertes per a la jubilació, podran jubilar-se rebent una prestació. També podran accedir a la jubilació anticipada si compleixen amb els requisits per a la jubilació, tret del requisit d’edat, en els mateixos supòsits i col·lectius per als que estigui establert aquest dret respecte dels treballadors per compte aliè. És important posar de manifest que, segons les darreres dades publicades, més del 85% dels autònoms cotitzen per la base mínima. I recordem que totes les pensions i prestacions públiques estan en funció del que s’ha cotitzat. En aquest sentit, cal recordar que les pensions mitjanes de què gaudeixen els autònoms són significativament més baixes que les dels treballadors per compte aliè. Us mostrem tot seguit una taula amb una mostra prou il·lustativa d’aquest fet:

 

Règim de cotització Pensió mitjana jubilació Pensió mitjana incapacitat Pensió mitjana viudetat
RETA 704,10 € 696,98 € 476,10 €
Règim general 1.196,85 € 958,56 € 681,04 €
Diferència -41,2% -27,3% -30,1%

 

Com podem comprovar a la taula, la pensió mitjana d’un autònom és un 41% més baixa que la del treballador per compte aliè (i això calculat sobre la base de la pensió d’aquest últim, és a dir, la més alta; si ho mirem des de la perspectiva de la pensió de l’autònom la diferència arriba al 70%!).

Si a les baixes bases de cotització hi afegim el fet que un 72% dels autònoms té més de 40 anys (i més d’un de cada quatre, 55 o més anys), ens adonem ràpidament que la insuficiència de les prestacions serà un problema social important que el país haurà d’afrontar aviat. Cal que ens posem a treballar per millorar el nostre sistema de protecció.