El passat 14 de febrer, el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (amb seu a Màlaga) va condemnar una empresa a pagar 35.000 euros pels danys morals ocasionats a una dona per discriminació salarial per raó de sexe. A més, l’empresa haurà d’abonar-li les remuneracions que hauria d’haver rebut en el cas que la discriminació no hagués tingut lloc. Es tracta, doncs, d’una sentència pionera pel que fa a la bretxa salarial.
La treballadora va presentar una demanda davant els Jutjats Socials de Màlaga, en què sol·licitava que se li reconegués el seu dret a no patir discriminació salarial per raó de sexe (dret protegit per l’article 14 de la Constitució Espanyola i l’article 28 de l’Estatut dels Treballadors) i la restitució dels seus drets salarials i els corresponents danys i perjudicis ocasionats per l’empresa.
L’estructura de l’organització estava composta per quatre posicions de cap de departament: tres d’elles ocupades per homes i una, la de finances, ocupada per una dona. Les seves retribucions constaven d’un salari fix i d’una sèrie d’incentius. Entre els anys 2014 i 2016 els incentius que oferia l’empresa es van reduir a causa d’una delicada situació econòmica. Un cop superada aquesta situació, la recuperació econòmica va permetre a l’empresa tornar a oferir els incentius, però només els van percebre els tres caps de departament que eren homes.
Per aquest motiu, la treballadora va procedir a denunciar-ho a la gerència de l’empresa i no només no va rebre resposta, sinó que va detectar que l’empresa no tenia cap sistema de fixació d’incentius, ja que eren atribuïts de manera unilateral i discrecional. El maig de 2017, la cap de finances va ser acomiadada sense motiu aparent. Poc després, l’afectada va interposar l’esmentada demanda, exigint el reconeixement del dret a percebre el mateix salari total anual que la resta dels seus companys caps de departament. A la mateixa demanda, també es demanava una indemnització pels danys morals ocasionats.
D’aquesta manera, com que es tracta d’un cas en què es vulnera un dret fonamental, la càrrega de la prova s’inverteix i correspon a l’empresa acreditar objectivament que no és així. La sentència era taxativa, i afirmava que aquesta justificació no es va produir i que tampoc es va aclarir el motiu pel qual la part actora tenia una retribució més baixa que la resta de caps de departament de l’empresa. Així mateix, la sentència constata que entre 2010 i 2017 l’afectada va rebre unes retribucions substancialment inferiors, en comparació a la resta de caps de departament, sense cap mena de prova clara i objectiva que acredités el perquè d’aquella diferència salarial.
Per aquest motiu, a la sentència citada se li reconeixia a la treballadora el salari anual que se li hauria d’haver atribuït (48.950 euros), el mateix que els seus companys responsables de departament, i es condemnava l’empresa a abonar-li les retribucions corresponents. Finalment, la sentència concloïa que la vulneració del dret d’igualtat i no discriminació per raó de sexe comportava necessàriament l’existència de danys morals per a la treballadora. Per aquest fet, l’empresa va ser condemnada a abonar a la treballadora la quantia de 35.000 euros en concepte de danys morals.
És una sentència pionera per fer front a l’actual bretxa salarial entre sexes que, d’acord amb les darreres dades facilitades, és d’un 16,3% a la UE. A Catalunya també se situa en el 16,3% i a Espanya, en un 14,9%. Tot i les diferents formes de calcular-ho, es pren com a referència el salari mitjà per hora, brut i sobre una mateixa feina desenvolupada per homes i dones.
En referència a la bretxa salarial total, aquesta és molt superior: 39,7% a la UE, 35,7% a Espanya i 26% a Catalunya. Aquesta magnitud pren com a referència els ingressos anuals mitjans de dones i homes: incorpora una remuneració per hora inferior, hores treballades no pagades i circumstàncies com ara permisos i absències per temps dedicat a la família.
Si no trenquem definitivament la bretxa salarial, no podrem parlar seriosament d’una societat en què imperi la igualtat d’oportunitats.