La indústria agroalimentària és la part de la indústria que s’encarrega de tots els processos relacionats amb la cadena alimentària. Les matèries primeres d’aquesta indústria consisteixen principalment de productes d’origen vegetal (agricultura), animal (ramaderia) i fúngic (pertanyent o relatiu als fongs). A quines amenaces s’enfronta el sector agroalimentari?
Gràcies a la ciència i la tecnologia d’aliments el progrés d’aquesta indústria s’ha vist incrementat i ens ha afectat actualment en l’alimentació quotidiana, augmentant el nombre de possibles aliments disponibles en la dieta.
No obstant, aquest sector manifesta unes problemàtiques molt concretes que la Comissió de PIMEC Agroalimentària va recollir arrel de la reunió amb empresaris lleidatans el passat mes de juny i que son vitals per a un territori on la indústria agroalimentària té un paper molt important com a generadora d’activitat econòmica i de llocs de treball.
Entrebancs en el sector agroalimentari de Lleida
- Dintre de les problemàtiques principals manifestades per les empreses agroalimentàries destaquem l’excessiva burocràcia, que comporta molt de temps i diners, i que malgrat moltes promeses no se’n veu reduïda, ben al contrari.
- S’afegeix la problemàtica als pobles molt petits, a on obliguen a retirar les granges, quan de fet les circumstancies son diferents a les de poblacions amb nuclis urbans més grans. No existeixen ajudes reals per traslladar les produccions.
- Es detecta en molts ajuntaments una problemàtica de desconeixement respecte a la realitat i casuística agrària, fet que perjudica en excés la inversió en nous projectes o modificació dels actuals. Això provoca pèrdua de competitivitat. Calen projectes de col·laboració entre el sector i els ajuntaments.
- També es va posar de manifest que per a les empreses és molt complicada la interlocució amb les Universitats per tal de plantejar projectes comuns. En algun cas els temes relatius al la propietat intel·lectual, en altres casos la dificultat d’interlocució i la poca voluntat de col·laboració per part de la Universitat. S’ha ressaltat que actualment hi ha una bona relació entre la UdL i PIMEC i la patronal s’ofereix a vehicular qualsevol tema.
- S’ha posat de relleu que cal ser curosos quan l’administració, amb entitats oficials, pot arribar a fer competència a l’empresa privada.
- Cal millorar la qualitat de la informació, l’eficiència i la burocràcia en la gestió d’ajudes públiques. Moltes vegades es publiquen ajudes en les quals el procés de sol·licitud i desprès de justificació arriba a uns límits tan exagerats i poc coordinats, que fa que la empresa desisteixi desprès d’haver perdut moltes hores. Desprès, un cop justificat els pagaments s’allarguen moltíssim.
La opinió generalitzada dels empresaris
- Si no hi ha pressupost o possibilitats de pagar en terminis adients, millor no publicar les ajudes o fer-ho explicant les previsions reals.
- La disponibilitat de recursos no es excusa per l’excessiva burocratització i lentitud dels processos, cal guanyar eficiència.
Es posa de relleu la dificultat de trobar persones per treballar el cap de setmana, especialment en el sector HORECA i ramader.
Aquests punts son importants dintre de les comarques lleidatanes, i PIMEC Agroalimentària les compartirà amb les altres territorials per tal de definir actuacions generals o territorialitzades.
