/

La “Base de la Piràmide”, introducció i inversió a mercats de rendes baixes

El terme “Base de la Piràmide” fa referència a la relació entre el nombre de població i la distribució de la riquesa mundial. A la part superior de la piràmide es troben aquelles persones amb major poder adquisitiu versus aquells amb menys recursos, que es troben a la Base de la Piràmide.

Es calcula que avui dia hi ha més de 3.000 milions de persones que viuen en situació de pobresa, subsistint amb menys de $1,5 al dia. I, encara més significatiu, la diferència d’ingressos entre rics i pobres va incrementant-se any rere any.

Segons les estadístiques, l’any 2015 un 1% de la població acumulava el 45% de la riquesa mundial mentre que el 71% (més de 3.300 milions de persones) concentrava el 3% dels recursos.

chartoftheday_3938_the_global_pyramid_of_wealth_n

Aquesta extrema desigualtat en la distribució de la riquesa reforça la visió que la part més pobra de la població – Base de la Piràmide – no pot participar en l’economia de mercat global, tot i estar constituïda per la majoria de la població.

En contra d’aquesta assumpció popular, el Banc Mundial estima que en 30 anys la base de la piràmide podria arribar a estar formada per 6.000 milions de persones ja que és en aquest segment de la població on es produirà el major creixement poblacional.

La Corporació Financera Internacional del Grup del Banc Mundial ha estimat la capacitat de compra de la Base de la Piràmide en 5 bilions de dòlars l’any.

Així doncs, els mercats de rendes baixes poden ser rendibles, si les empreses són capaces de canviar els seus models de negoci.

Aquests mercats no permeten la tradicional recerca de marges alts. Per contra,  els beneficis provenen dels volums i l’eficiència del capital. Probablement, els marges seran baixos però les unitats venudes substancialment altes.

Com accedir al mercat segons la Base de la Piràmide

Els economistes  C.K Prahalad i Stuart L. Hart suggereixen algunes àrees en les que és necessària una nova perspectiva per tal de crear mercats rendibles:

  • Comportament del Preu, mitjançant l’eficiència dels costos en els següents processos:
    • Desenvolupament de nous productes
    • Producció
    • Distribució
  • Visió de la Qualitat:
    • Nous formats d’entrega (quantitat o mida del producte, per exemple)
    • Creació de productes robustos resistents a condicions adverses (calor, pols, etc)
  • Sostenibilitat:
    • Reducció de la intensitat dels recursos utilitzats en la producció i distribució del material
    • Reciclabilitat
    • Energia renovable
  • Rendibilitat:
    • Intensitat de la inversió
    • Reducció dels marges
    • Augment dels volums

Tot i així, per tal que el mercat sigui realment accessible, ha de comptar amb una infraestructura comercial en la qual, sovint, hi intervenen diferents actors incloent governs locals, institucions financeres, ONG o altres companyies.

Un dels exemples més destacats d’introducció de mercats de rendes baixes és el de la multinacional Unilever que va desenvolupar un nou detergent reduint el percentatge d’oli, responent al fet que la població amb menys recursos renta la roba en rius o en altres sistemes d’aigua públics. El format d’entrega del producte en uni-dosis permet adaptar-se a la capacitat de compra d’aquest segment poblacional que renta la roba amb menys freqüència i no pot permetre’s adquirir els detergents de gran format que estem acostumats a veure en els supermercats occidentals. Per obtenir una alta penetració en el mercat, Unilever va descentralitzar la producció, el màrqueting i la distribució. Es va crear una nova marca i es va distribuir entre els milers de petits comerços on la gent de la base de la piràmide compra els béns de primera necessitat.

Més enllà d’aquest exemple, el World Resource Institute preveu que les majors oportunitats de negoci en la Base de la Piràmide es trobaran en satisfer les necessitats bàsiques d’aquesta població, és a dir, en els sectors de l’alimentació, vivenda, aigua (20.000 milions de dòlars), salut o energia (433.000 milions de dolars).

Amb tot, la inversió de les empreses en la base de la piràmide significarà la sortida de milions de persones de la pobresa i la desesperació, evitant el deteriorament social, el caos polític, el terrorisme i la crisis mediambiental que continuarà existint mentre segueixin augmentant les diferències entre els països rics i pobres.

 

 


Per a més informació, consulteu:

The fortune at the Bottom of the Pyramid – C.K Prahalad and Stuart L.Hart.

http://www.icex.es/icex/es/Navegacion-zona-contacto/revista-el-exportador/observatorio2/REP2016608671.html

http://www.forbes.com.mx/la-base-de-la-piramide-un-tesoro-por-descubrir/

http://www.wri.org/publication/next-4-billion

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

A què s’enfronta el sector agroalimentari de Lleida?

Next Story

Noves taxes judicials per a les empreses

Latest from Competitivitat