Quina valoració fa dels primers sis mesos al capdavant de la conselleria?

Una de les coses que més m’han motivat per acceptar aquest encàrrec és que el Govern tornés a tenir veu. I això és així, precisament, perquè vaig viure com a directora general d’Indústria un període, durant l’aplicació del 155, en què no teníem ni veu ni vot. Sento un respecte enorme, pel que significaven aquests primers mesos de posada en marxa d’un engranatge que havia estat aturat, sense poder fer el relleu, i de plantejament d’una nova estratègia. I, per què no dir-ho, hi afegiria un sentiment de satisfacció enorme pel fet de poder encapçalar un departament que considero apassionant.

És la primera dona que ocupa el càrrec de consellera d’Empresa i Coneixement. Alguna cosa comença a canviar en el món polític i empresarial?

Comença a haver-hi canvis però encara ens queda moltíssim. Les dades mostren que les dones encara estem infrarepresentades en posicions directives i tècniques, mentre que estem suprarepresentades en tasques de gestió o administratives. A l’àmbit tecnològic hi ha molt poca presència de dones. Per tant, hem millorat però encara ens queda camí per recórrer. Ens calen més referents femenins en l’alta direcció, en determinades professions, a la industria, en posicions polítiques de primer nivell… El 70% d’empreses catalanes encara no té cap dona en els seus òrgans de direcció. Necessitem visibilitat, hem d’estar a l’imaginari col·lectiu per quan algú necessiti una figura al consell d’administració d’una empresa. La formulació de la pregunta ja denota que el tema encara no està ben resolt… Tenim la voluntat d’impulsar accions, mesures i polítiques d’igualtat en l’àmbit empresarial, per avançar amb perspectives de gènere i aconseguir que on hi hagi decisions hi hagi un 50% de dones. Passar a l’acció i comprometre’ns en programes i projectes concrets.

Malgrat el context polític del darrer any, les dades demostren que l’economia catalana i les empreses catalanes són fortes.

Malgrat que l’aplicació de l’article 155 va impactar considerablement en les nostres institucions, hi ha dues coses que s’han acabat imposant. En primer lloc, tota la feina que s’ha fet per fomentar l’economia productiva ha seguit la seva inèrcia. I en segon lloc, el nostre teixit empresarial ha mantingut la seva activitat i consolidat la seva fortalesa. Catalunya compta amb un teixit empresarial de gairebé 620.000 empreses, justament el 2017 van créixer un 1,5%; format majoritàriament per empreses petites i mitjanes, és una xarxa àmplia i diversa amb un gran pes industrial. Hi ha més 8.600 empreses estrangeres establertes a Catalunya i recentment hem anunciat que a Catalunya hi ha actualment 1.300 startups que generen més de 13.800 llocs de treball. Tot aquest teixit empresarial fa de Catalunya una economia productiva, que genera llocs de treball, coneixement i innovació. En qualsevol cas, sobre això dels indicadors i les previsions catastrofistes que alguns van llençar, m’agradaria subratllar que PIMEC sempre ha estat rigorosa en el tractament de la informació relativa a la salut del nostre teixit empresarial i l’economia del nostre país i això ho agraeixo enormement.

Segons un informe que vau presentar recentment, des de l’octubre del 2017 fins al 31 de juliol del 2018, s’ha identificat el trasllat de 3.700 seus socials, una xifra que equival al 0,59% de la base empresarial de Catalunya. Qui missatge donaria a aquestes empreses i quina és l’estratègia del Govern perquè tornin?

Aquest tema ja ha caducat. Estem parlant d’un final d’etapa i que es normalitza els fluxos de trasllats de seus socials. Nosaltres entrem al Govern el mes de juny de 2018 i des de llavors la tendència ha estat de reducció d’aquest nombre de moviments. Nosaltres seguim treballant perquè el nostre ecosistema empresarial segueixi sent atractiu i puguem acollir una activitat empresarial viva, innovadora, oberta al món, creadora de feina de qualitat,… I també remarcaria que estem oberts al diàleg, com sempre, per a què qui vulgui venir ens identifiqui com un entorn òptim per desenvolupar la seva activitat. Tots els esforços i estratègia d’aquest Govern la dediquem a l’economia productiva del país.

Tenim més d’un 10% d’atur a Catalunya i les empreses continuen tenint problemes per trobar treballadors qualificats.  

Per ser competitives, les empreses requereixen talent i comptar amb professionals que tinguin les competències adequades per desenvolupar els seus negocis. El món de l’educació i del mercat de treball han de fer front a un gran procés de transformació. Estan naixent nous perfils professionals que hauran de donar resposta a nous sectors derivats d’aquest procés de digitalització, per exemple, en àmbits com la impressió 3D, la logística, el vehicle connectat… Com adaptarem els perfils professionals que ja existeixen amb els nous que hem de crear per a les especialitats que estan sorgint és molt important. Necessitem una formació professional, una formació contínua i de l’emprenedoria i una formació universitària que donin resposta, de qualitat i flexible, a les necessitats de les empreses i de la societat, així com al canvi tecnològic i dels modes de producció.

En quina situació es troba el Pacte Nacional per la Indústria?

La principal eina de què es disposa per incrementar el pes de la indústria en l’economia és el Pacte Nacional per la Indústria, que es recolza sobre sis eixos estratègics: competitivitat i ocupació industrial; dimensió empresarial i finançament; indústria 4.0 i digitalització; formació; infraestructures i energia; i sostenibilitat i economia circular. El seu origen radica en una resolució del Parlament de Catalunya presentada conjuntament per tots els grups parlamentaris i finalment es va signar al juliol de 2017 amb les organitzacions patronals i sindicals més representatives. Com veu, el Pacte està regit per un consens molt ampli, el que li dóna una força especial per dirigir la indústria catalana cap a un futur més competitiu. Al llarg de 2017 es va executar el 75% del pressupost i el 73% de les actuacions. Tenint en compte que el Pacte es va signar a meitat de l’exercici, al juliol, i que durant l’últim trimestre l’entorn polític va ser molt difícil, el Govern de la Generalitat fa una valoració satisfactòria de la seva execució durant l’any 2017.

Des de PIMEC hem presentat un informe recentment que constata que només la meitat de les empreses ubicades en polígons industrials de Catalunya disposen de bona connectivitat. Com avança el compromís que contempla el Pacte Nacional per a la Indústria de connectar tots els polígons industrials amb banda ampla?

Properament presentarem els resultats del Cens de Polígons d’Activitat Econòmica elaborat pel Departament amb la col·laboració de les quatre diputacions catalanes, ajuntaments, consells comarcals, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública. Aquesta eina ens servirà com a base per definir actuacions que millorin la competitivitat dels mateixos polígons industrials i de les empreses que hi estan instal·lades. També és un instrument clau per facilitar l’atracció d’inversions. Li puc avançar que Catalunya disposa de 1.424 polígons d’activitat econòmica que concentren més de 40.000 empreses i més de 20.000 Ha de sòl industrial.

En alguna ocasió ha manifestat que vol tenir un paper actiu en la transformació energètica del país. Quines acciones estan portant a terme des del Departament per aconseguir-ho? 

La transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic  ja ha començat als països més avançats del món, i a Catalunya també. La passada legislatura es van aprovar la Llei del Canvi Climàtic i les bases del Pacte Nacional per la Transició Energètica, que es fixen objectius molt ambiciosos i ens doten d’eines per assolir-los. Ara ens toca complir aquest marc normatiu i utilitzar aquestes eines, i nosaltres ho estem fent: hem desplegat la xarxa pública de recàrrega ràpida per al vehicle elèctric, que l’any que ve ja comptarà amb més de 80 estacions; hem impulsat l’autoconsum fotovoltaic i l’ús de bateries associades; estem aplicant mesures d’estalvi i eficiència energètic als edificis i equipaments públics mitjançant la modalitat de serveis energètics –on la inversió en millores es finança gràcies als estalvis obtinguts en el consum-, tant per optimitzar la gestió com per servir de referent per al sector privat i domèstic. Ara bé, la transformació del model energètic no es pot fer només com a resultat de l’acció d’una administració: cal el compromís i la col·laboració de tota la ciutadania i el teixit empresarial. I per això, a més d’anar aplicant més mesures, també hem d’esforçar-nos en fer veure que, si hi tots hi apostem de manera decidida, aquest nou model s’acabarà traduint en un menor cost de l’energia, en una reducció de les emissions contaminants i en una major capacitat de decisió del ciutadà.

Com creu que afecta la revolució industrial 4.0 sobre el teixit empresarial català?

Ens trobem en un moment de globalització accelerada de l’economia, impulsada sobretot per la disrupció digital. La 4a revolució industrial modifica els models productius, ara són processos productius més ràpids, eficients, sostenibles, predictius, interconnectats. Els models de negoci es basen més en serveis i situen al consumidor al centre de la seva estratègia. S’afavoreix el naixement d’empreses amb mentalitat global i les startups són el millor exemple. La digitalització i la robòtica comportaran la desaparició de tasques repetitives que no aportin valor, però també la creació de noves ocupacions… Ara bé, Catalunya està molt i molt ben posicionada. Hi ha elements estructurals que afavoreixen l’adopció de la indústria 4.0: una sòlida base industrial, tenim més 15.077 empreses del sector TIC, som un dels principals hubs d’emprenedoria digital d’Europa i tenim centres tecnològics i de recerca que ja transfereixen tecnologies relacionades amb la indústria 4.0.

Quins són els reptes del Departament d’Empresa i Coneixement a curt i a mitjà termini?

El principal repte d’aquesta legislatura del Departament és portar la transformació digital a tots els àmbits empresarials, i facilitar que la universitat proveeixi i transfereixi el coneixement necessari. Hem d’ajudar a les empreses dels diferents sectors a modernitzar-se i adequar-se a les noves formes d’activitat, i a proporcionar a les universitats i centres de recerca l’entorn i les eines necessàries perquè puguin generar i transferir el coneixement necessari per al progrés del país. També treballem per adaptar el model de negoci de les petites i mitjanes empreses (pimes) als reptes de futur, centrant-se bàsicament en la transferència digital i en la introducció progressiva de l’economia circular.  De la mateixa manera, millorarem l’ecosistema de suport a l’activitat de les pimes; es treballarà en la simplificació del marc legal per tal d’afavorir el dinamisme de les pimes; i també s’analitzarà quines desviacions hi ha en el marc normatiu català amb relació amb la mitjana europea per tal de posar-ho en coneixement de les institucions competents.