Una de les principals característiques del turisme esportiu és la pràctica esportiva, ja sigui a nivell amateur o professional, ja sigui més per experimentar o competir, per només mirar un espectacle o participar-hi. La mateixa pràctica esportiva ens implica que darrere hi ha un moviment, unes dades a avaluar, un resultat, un temps a cronometrar, unes sensacions, uns objectius a assolir…
Per aconseguir anar sempre més enllà i obtenir millores en la pràctica de l’esport, la indústria ha de fer avanços en materials i instal·lacions. Ho veiem molt sovint en les modificacions tècniques de materials en la vela (Copa Amèrica) amb velers que volen més que naveguen, a l’esport de velocitat (F1, Dakar) aconseguint millores mecàniques i millores tecnològiques i també a l’esport amateur (qualsevol cursa 10k) que corrent per un tipus de superfície o amb un tipus de sabata, obtenim un millor resultat espai/temps.
Una altra característica important seria allò que envolta l’esport i que anomenem “fit”: tot allò relacionat amb la salut: fisioterapeutes, psicòlegs, nutricionistes, traumatòlegs, coach, preparadors físics… per obtenir un millor resultat o que aquest sigui percebut com a millor, cada cop més la indústria de l’esport necessita professionals de la salut i la millora esportiva per aconseguir millores i objectius més elevats.
La tercera pota que defineix la indústria esportiva seria la del màrqueting esportiu, la publicitat, la comunicació, la reglamentació i normes, les federacions… Tot un conjunt de professionals que ajuden a definir, protegir, impulsar i comunicar les idees abstractes relacionades amb l’esport.
Doncs bé, quan parlem de turisme esportiu, diem que és una de les palanques que fa moure la indústria de l’esport, que representa el 3,3% del PIB d’Espanya (Termómetro del Ecosistema del Deporte en España, Consejo Superior de Deportes). Per tant, és necessari posar en valor la importància dels esdeveniments esportius com a epicentre d’aquest àmbit del turisme.
Planificació i governança, com a claus per a un òptim desenvolupament del turisme esportiu
La clau està en ser estratègics i entendre que es necessiten esdeveniments esportius en el destí. Un dels actors més importants del turisme esportiu, és el lloc, el destí, que vindria a resoldre la pregunta on?
En moltes ocasions s’acaben produint esdeveniments esportius en un determinat destí, no tant perquè el destí ho ha escollit, com perquè l’organitzador ha trucat a la porta del destí pel seu propi interès: bones instal·lacions, bones condicions meteorològiques, oferta d’allotjament, un riu o costa adient per l’esport a practicar, una muntanya, instal·lacions d’esquí, etc. Quan parlem de destí, parlem de municipis o territoris que acullen esdeveniments esportius per posar en valor els seus actius turístics i alhora mobilitzar la indústria local a través de les necessitats que es generen.
El 2024 l’administració i el sector turístic haurien de ser estratègics, entendre la importància de tenir esdeveniments esportius al seu territori per tot el que mouen i anar a buscar aquells que treballin el segment de mercat que estan interessats així com el posicionament que representen. L’administració hauria de saber i conèixer tots allò que fa moure el Turisme Esportiu en el seu destí, ja sigui d’àmbit privat o publicoprivat; quantificar què representa per la zona i poder avaluar les accions per entendre si interessen o no i en cas que sí protegir i millorar les condicions mercantils. En el sector del trail run existeix una ratio de 1,5 espectadors per cada participant amateur que hi participa. Protegir i ajudar l’esdeveniment a aconseguir tenir 1.500 esportistes, representa un esdeveniment que mou més de 4.000 persones: un impacte important si a sobre aconseguim que l’esdeveniment duri dos o tres dies i a sobre tingui un programa paral·lel per a no esportistes.
L’impacte del turisme esportiu
El sector de turisme esportiu outdoor, representa l’esport que es fa en plena natura, sense instal·lacions esportives com ara poliesportius o piscines… l’espai de joc és la muntanya, els camins, els rius, llacs i mars, les platges, el cel, la neu, les pendents, la calor i el fred, etc.
Cal encarar l’esport outdoor amb respecte a la natura i treballar a culturitzar a l’esportista, que cada cop és més urbanita, a què cal respectar el medi ambient. Els organitzadors cada cop treballem més en segells de petjada verda, però ens trobem que hem de fer una gran feina de cara al practicant per ensenyar-li a gaudir de la natura sense embrutar-la ni afectar-la. És un treball lent. Algunes accions que hi trobem són el reciclatge de cintes de marcatge, no posar gots d’un sol ús als avituallaments i obligar al fet que l’esportista en porti un de casa; tenir definides àries verdes de reciclatge als punts d’avituallaments i a la zona de cursa; col·laborem amb entitats locals que vetllen pel territori, i respectem la fauna i la flora de la zona adaptant recorreguts si així ens ho demanen els departaments de medi ambient.
Joan Carbonell , vocal de PIMEC Esport i president d’APEEC
