Si observem les dades de l’atur dels últims mesos/anys, els EROS i regulacions de plantilla que s’han produït fins ara, etc., veurem que hi ha una alta probabilitat que els treballadors majors de 50 anys perdin involuntàriament la seva feina. Aquests professionals +50 no accediran fàcilment a una nova ocupació i en molts casos passaran a engrossir les llistes d’autònoms (i falsos autònoms) en forma de conductors VTC, consultors, editors de contingut web, venedors d’articles o llogadors d’habitacions en plataformes de consum col·laboratiu…
L’esperança de vida està actualment a Espanya en 83 anys de mitjana, per la qual cosa retirar-se de la vida activa als 65 anys no té tan sentit com fa unes dècades i molts jubilats segueixen desenvolupant activitats remunerades que complementen la seva pensió, o s’acullen a la jubilació activa per poder continuar produint. Aquesta situació es dona en moltes empreses i deixa fora del mercat de l’ocupació els majors de 50, però si l’objectiu d’aquest professional de +50 és continuar tenint ingressos, l’autoocupació pot ser una solució.
Una part important dels treballadors autònoms de +50 afirma que ho és perquè cap empresa vol contractar-los, no per decisió pròpia. Però si ens centrem en una visió optimista del tema, el treball autònom ens permetrà continuar acumulant experiència, i continuar aprenent i contribuint al creixement de la nostra comunitat.
A Espanya és estrany que una empresa ofereixi plans de jubilació per etapes, en els quals els professionals canviïn gradualment de treball a temps complet a treball a temps parcial. Es produeix amb molta més freqüència la jubilació anticipada o directament els Programes Voluntaris de Suspensió de la Relació Laboral que no són més que acomiadaments incentivats en acostar-se l’edat de jubilació. D’aquesta manera, davant aquest panorama, el treball per compte propi es converteix en una alternativa viable.
Els treballadors autònoms de +50 solen trobar feina a través de clients anteriors, amics i familiars, contactes professionals i xarxes socials, especialment a LinkedIn. Creuen que és fonamental, per continuar sent competitius, mantenir els seus coneixements i habilitats permanentment actualitzats i al dia en l’evolució del seu sector de negoci. Moltes persones de +50 comencen a explorar els avantatges i inconvenients del treball per compte propi com una font d’ingressos addicionals o com una forma de transició a la jubilació quan no poden accedir a una ocupació per compte d’altri, o no volen deixar de treballar del tot, o necessiten cotitzar uns anys més per poder gaudir d’una pensió digna.
Es comença a trencar el mite de treballar fins a una edat definida i després tenir un període de jubilació definit, i alguns jubilats opten per períodes de jubilació activa alternats amb períodes de jubilació completa, en funció dels “encàrrecs” o “projectes” que sorgeixin.
Per a molts professionals de +50 el treball autònom no és més que una versió lliure de la seva carrera anterior. Però altres treballadors d’aquest grup d’edat aprofiten l’oportunitat per iniciar-se en una professió completament nova per a ells o nova en el mercat de treball.
Reskilling (la reinvenció professional) o upskilling (adquisició de noves competències i coneixements) són conceptes dels quals sentirem a parlar sovint respecte al futur de les professions i oficis. En tots dos casos es tracta de continuar evolucionant professionalment. I poden significar el moment de reprendre somnis i aspiracions que van quedar aparcats en altres períodes vitals.
Diversos estudis ens confirmen que l’“emprenedoria” en els +40 anys porta a més probabilitats d’èxit que quan un jove millennial intenta llançar un projecte perquè disposa, de mitjana, de més capital, més coneixement del sector, una bona xarxa de contactes…
Són ja unes quantes les plataformes que permeten al treballador autònom sènior encadenar diversos treballs alhora per a diferents empreses, per aconseguir uns ingressos que li permetin arribar a la jubilació. Projectes com el Relleupime poden ajudar a les persones que es queden sense feina o que la busquen a trobar oportunitats.
Consultors, formadors, coaches, freelancers de tota mena que s’ofereixen amb una pàgina web, un perfil a LinkedIn i una estratègia de captació de clients en les xarxes socials són una altra de les opcions per continuar tenint ingressos als +50 ja que tenen el know-how de tota una vida en el sector i poden oferir aquest coneixement a empreses més petites o que comencen.
També és nova la figura del “directiu part-time” que, havent desenvolupat la seva carrera en grans companyies internacionals, una vegada desvinculat d’aquestes ofereix simultàniament els seus serveis com a “director” a diverses empreses a temps parcial. Per exemple, dos dies en una empresa, dos més en una altra i un en una tercera. Per no parlar de start-ups tecnològiques fins i tot en coworkings on un equip d’empresaris de +50 inverteix, busca negoci i dissenya projectes per a joves desenvolupadors que escriuen el codi per a aquesta web, APP, plataforma de programari, etc.
Davant de dades com la que publica la Fundació ADECCO, segons la qual el 52% dels currículums de persones majors de 55 anys és descartat per l’edat, tenir un Pla B com a autònom pot ser la taula de salvació.
Cèlia Hil i Laura Rosillo
Membres de la xarxa Talento.Cooldys
