En les nostres relacions de venda i consum tenim dret a expressar-nos oralment i per escrit en la llengua que escollim, tant en català com en castellà, i els interlocutors també poden respondre en qualsevol d’aquestes dues llengües. Existeixen un seguit de drets bàsics reconeguts en la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, entre els quals es troben els drets lingüístics. És important que les empreses els coneguin, ja que la vulneració dels drets lingüístics establerts a la normativa pot tenir la consideració d’infracció administrativa, per tant, pot ser denunciada a l’Agència Catalana del Consum.
D’acord amb el que preveu el Codi de consum, les empreses i els establiments comercials tenen l’obligació d’oferir com a mínim en català:
- Tota la informació comercial i les invitacions de compra, com per exemple la carta d’un restaurant, els fullets publicitaris, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit o les factures.
- Les senyalitzacions i els cartells d’informació general de caràcter fix, per exemple, el cartell exterior visible des del carrer indicatiu de l’activitat comercial, el cartell de l’horari comercial, la retolació interior relativa a les ofertes o serveis en un establiment, els rètols interiors de les seccions dels establiments o de les botigues o, fins i tot, els lineals de les prestatgeries on s’exposen els productes per a la seva venda.
- L’etiquetatge dels productes no alimentaris, és a dir, les informacions i les advertències de seguretat, les instruccions de funcionament i totes aquelles dades que es considerin obligatòries, d’acord amb la normativa sectorial aplicable a cada cas.
- Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequat dels productes i els serveis, d’acord amb les seves característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat.
- Els contractes de subministraments com ara la llum, l’aigua, el gas o la telefonia; dels serveis financers o d’assegurances, etc.
