El crèdit per al finançament d’activitats productives va créixer de forma molt notable entre 2004 i 2008 en passar de 483 mil milions d’euros a 1,018 bilions d’euros. Això suposa un increment anual de més del 20% i un creixement acumulat en el període del 111%. Tal com mostren les dades, durant aquests anys la disponibilitat i ús del crèdit per empreses era abundant, i aquestes usaven de forma habitual per cobrar les seves factures el descompte bancari i les línies de crèdit.

Aquesta disponibilitat i facilitat en l’ús d’aquests instruments financers, d’altra banda, podia comportar que no es prestés excessiva atenció ni exigència al termini de cobrament de les factures.

Entre 2008 i 2010, el crèdit es manté força constant, al voltant d’un bilió d’euros, i a partir de 2011 inicia una davallada continuada fins a 2015 i passa d’1,013 bilions d’euros a 644 mil milions d’euros, una disminució anual propera al 9% i acumulada del 36%.

Es poden relacionar els terminis de cobrament de la pime catalana amb el crèdit per al finançament d’activitats productives?

Cal ser prudents, perquè les variables no es corresponen amb el mateix espai geogràfic (les dades del crèdit es corresponen a Espanya i el termini de cobrament a Catalunya) i només es té en compte el segment empresarial de les pimes. No obstant això, s’observen tendències que apunten una certa relació:

  • Mentre el crèdit a les activitats productives creix, també augmenta el termini de cobrament de la pime catalana.
  • Quan el crèdit a les activitats productives deixa de créixer i més tard es redueix, el termini de cobrament de les pimes es redueix de forma rellevant.

Aquestes tendències permeten apuntar una possible tesi: amb l’augment de les dificultats creditícies (disminució de finançament de les activitats econòmiques), es produeix una major exigibilitat de les pimes envers els seus clients, fixant-los-hi uns terminis de cobrament més curts.