Un dels aspectes més innovadors del Reial Decret-llei 6/2019, d’1 de març, va ser la nova redacció de l’article 34.8 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors amb la finalitat de garantir el dret de les persones treballadores a sol·licitar l’adaptació de la jornada per fer efectiu el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral.

Els jutjats ja s’han començat a pronunciar en la seva aplicació, establint quins han de ser els criteris a seguir. A continuació fem un breu recull d’alguns aspectes a destacar.

D’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, el jutjador estarà obligat a valorar totes les circumstàncies concurrents, i molt especialment les dificultats organitzatives que el reconeixement del dret podria causar a l’empresa.

És clau que hi hagi un veritable procediment negociador en què es proposin alternatives per  ambdues parts, i és essencial justificar els motius de l’oposició, així com els perjudicis que es podrien causar si no s’accepta la proposta plantejada.

La normativa de l’article 37.6 de l’Estatut dels Treballadors admet la reducció de jornada fins que els fills/es de les persones treballadores tinguin 12 anys, però no després, a diferència de l’article 34.8 ET, que la jurisprudència recent aclareix, en el sentit que res no impedeix que es pugui exercir el dret a adaptar la jornada per cuidar fills majors de 12 anys quan concorrin circumstàncies familiars que facin necessari ajustar la durada i distribució de la jornada de treball, com l’ordenació del temps de treball i la manera de prestar-lo.

Fa uns mesos, la sentència del Jutjat del Social 1 de Mataró, de 12 de setembre de 2019, va estimar la petició d’una treballadora per adaptar la seva jornada de treball i sortir a les 16.00 h per recollir als seus fills a l’escola. La sentència va concloure que l’empresa no havia acreditat de cap manera les dificultats organitzatives per no atendre la petició de la treballadora i que el canvi que proposava la treballadora no era impossible ni notablement perjudicial, ja que el jutjador entén que hi havia alternatives que no generaven dificultats organitzatives a l’empresa. Així mateix, va reconèixer el pagament d’una quantia indemnitzadora per danys morals, seguint els arguments de la sentència del TSJ Canàries/Las Palmas, de 12 de març de 2019.

La sentència del Jutjat del Social 1 de Càceres, de 15 de juliol, recorda que les persones treballadores no és que en l’actualitat tinguin un dret a la modificació unilateral de la seva jornada de treball, sinó que el que tenen és el dret a proposar, a manca de normativa convencional, l’adaptació del seu horari de treball, com una manifestació del seu dret a la conciliació de la vida familiar i laboral. Per aquest motiu, les empreses hauran d’acreditar les raons de caràcter organitzatiu per les quals s’oposen a la proposta presentada pel titular d’aquest dret, indicant els perjudicis organitzatius i/o econòmics que els suposaria la concreció horària que pretengui la persona treballadora.

Per concloure, convé recordar la importància que hi hagi un veritable procediment negociador; no és un dret a adaptar la jornada “a la carta”, sinó un dret que s’ha de sol·licitar i negociar, sempre que es pugui acreditar la necessitat de conciliar la vida personal i laboral de la persona treballadora i que la sol·licitud sigui raonable i proporcionada a les necessitats organitzatives de l’empresa. S’haurà de continuar analitzant com evoluciona la jurisprudència.