Martín Garrido és cofundador de l’start-up eAgora, emprenedor social i speaker en xerrades TED. En aquesta entrevista ens parla del compromís de la seva aplicació amb el desplegament de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i de com eAgora ha passat de ser una microempresa a la seva internacionalització.
Com neix la idea de crear eAgora?
Sorgeix d’un problema que té l’administració pública, que és la mala experiència de l’usuari provocada per una mala digitalització. Per aquest motiu, sovint es detecta una baixa participació en qüestions d’interès públic, la qual cosa és especialment preocupant si pensem en reptes globals, com l’Agenda 20/30 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), ja que sense la implicació de la ciutadania i les entitats no es poden assolir.
Són molts els consistoris que compten amb un gran nombre d’aplicacions, cadascuna per a una funció en concret. Aquesta diversificació no és positiva i se suma al fet que les persones tenim una mitjana de 40 aplicacions als nostres telèfons. Així doncs, l’Administració ha de competir per l’atenció dels usuaris amb plataformes tan potents com WhatsApp, TikTok o Instagram. En aquest context de descentralització de la informació sorgeix eAgora, una plataforma que pot servir per connectar l’Administració pública amb la ciutadania.
eAgora permet votar, participar, reportar problemes detectats a la via publica, comprar entrades, disposar d’una agenda local o integrar les solucions de smarts cities que ja comencen a arribar a les nostres ciutats, entre altres qüestions. És la unificació de totes les funcionalitats en una sola app una de les claus del seu èxit?
La nostra aplicació ofereix tot tipus de solucions que permeten la interacció amb allò públic i és el que ens fa diferents. Una de les nostres funcionalitats és afavorir que la comunicació dels ajuntaments sigui més ordenada. Per exemple, si es difon informació relativa a les beques menjador només es fa arribar als pares i mares que tenen fills en edat escolar. A més, proposem altres solucions que faciliten el dia a dia dels ciutadans, com la possibilitat d’accedir a una agenda compartida o de poder comprar entrades per veure una obra de teatre. També abordem reptes més complexos com, per exemple, totes aquelles funcionalitats relacionades amb les smart cities, algunes de les quals poden ser realment útils.
A eAgora treballeu també per facilitar el desplegament de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Com aconseguiu aquest objectiu?
Contribuïm al desplegament de l’Agenda 2030 mesurant l’impacte que tenen les activitats que es realitzen des dels consistoris i entitats en els ODS.
És habitual que els municipis disposin d’indicadors generals que ofereixen una radiografia del passat. Per exemple, compten amb la informació de l’INE que els permet saber com s’està progressant pel que fa al nombre de carrils bici de la ciutat. Tot i això, l’administració municipal no té capacitat de generar informació i, per tant, pot tenir dificultats per planificar polítiques públiques i comprovar en temps real o a curt termini com estan evolucionant aquestes. La intel·ligència artificial de què disposem ens permet resoldre aquesta mancança proporcionant una visió més àmplia. D’altra banda, funcionem també com un canal per poder captar entitats o persones que estiguin disposades a contribuir a fer realitat els reptes de l’Agenda 20/30.
Quines de les solucions que proposeu són les més demandades per part dels municipis?
Els municipis que estan en un estadi més avançat en relació amb l’ús de l’aplicació, sovint volen fer participacions segmentades. Per exemple, si el consistori està pensant a plantar arbres en un lloc determinat, té sentit que es faci una consulta només a aquelles persones que viuen als carrers afectats. D’aquesta manera, és probable que hi hagi un nivell de participació més alt, ja que l’acció té un impacte directe sobre les persones que voten. D’altra banda, els municipis que estan en un estadi més inicial pel que fa a l’ús de l’aplicació demanen funcionalitats més senzilles, com fomentar la participació o donar a conèixer que faran un tall de llum. Hi ha molta asimetria i el que intentem és escoltar per cocrear amb el client.
Quants Ajuntaments de Catalunya estan fent ús de l’aplicació actualment?
M’agradaria destacar que amb l’adquisició d’eBando hem fet un salt molt gran pel que fa al nombre de clients. Actualment, tenim més de 420 municipis que utilitzen els nostres serveis, més del 50% dels quals són de Catalunya. La implementació que tenim en aquest territori és molt alta. Per exemple, a Lleida més del 90% de municipis són clients d’eAgora. A nivell espanyol, som presents a 24 províncies i, actualment, estem avançant cap a la internacionalització.
En un moment en què moltes empreses tenen dificultats per trobar personal, eAgora està experimentant un important creixement pel que fa al nombre de treballadors. Ens consta que heu arribat a contractar una mitjana de tres persones al mes. Ens pots corroborar aquesta dada?
Aquest fet es va donar durant 3 mesos a inicis d’aquest any, però és probable que no continuem creixent a aquest ritme perquè seria molt complicat de gestionar. Al desembre de l’any 2021 a eAgora només hi treballàvem els tres cofundadors. Actualment som 13 persones i en els propers mesos hi haurà dues incorporacions més. És un repte passar, en tan poc temps, de ser tres cofundadors, que treballàvem nit i dia en el projecte perquè ho havíem de fer tot sols, a gestionar un equip de 13 integrants.
Quins reptes ha d’afrontar el projecte d’eAgora a curt i mitjà termini?
Hem passat la fase de validar que té qualsevol start-up i ara el principal repte que tenim per davant és escalar. En la primera fase has de demostrar atracció, que el producte funciona i que pots generar clients, a més de justificar la facturació. Després es tracta de fer gran l’empresa, la qual cosa comporta molts processos d’automatització i és un desafiament molt gran. També tenim un repte d’internacionalització. En el nostre cas i per les nostres característiques, no podem contractar persones de diferents parts del món, ho hem de fer des d’aquí, buscant partners locals i entenent com funciona el mercat.
Som una petita empresa amb un equip molt jove i estem creant un concepte que no existeix. Pot anar molt bé o molt malament. Assumim aquest risc dia a dia.