Mitjançant el contracte de fiança (aval) s’obliga el fiador a pagar o complir enfront del creditor, quan no compleix la seva obligació de pagament el deutor principal.
De manera que no només el creditor té acció contra el seu deutor principal sinó que pot demanar el pagament de lo de degut al fiador, protegint el seu dret de crèdit mitjançant aquesta garantia de caràcter personal.
El contracte de fiança
El contracte de fiança es pot atorgar a qualsevol moment d’una relació comercial mitjançant document privat i, en el mateix, es pot indicar que es garanteixen els deutes futurs que es puguin generar al llarg de la relació comercial, encara que l’import d’aquests crèdits no sigui encara conegut.
Perquè el fiador respongui enfront del creditor de manera més efectiva és convenient determinar, en el relacionat contracte, que la fiança es constitueix de manera solidària, podent així el creditor anar indistintament contra els béns del deutor principal o del fiador; i il·limitada, per poder reclamar al fiador no només el deute principal, sinó també tots els seus accessoris, fins i tot les despeses d’un possible judici.
L’obligació del fiador a pagar no s’extingirà fins que finalitzi la del deutor principal, tenint el creditor garantit el cobrament dels seus crèdits d’una manera àgil i senzilla.
