Si bé fins fa uns anys la direcció estratègica de les empreses estava més centrada en la gestió financera, cada vegada més s’imposa un canvi en el focus estratègic que passa a un model basat en la gestió del talent. Diversos són els factors que han hagut de confluir per arribar a aquest canvi d’enfocament, en el qual les persones i el capital humà han esdevingut els veritables protagonistes de les empreses.
El nou paradigma digital en el qual estem immersos, els valors de les noves generacions, la convivència de generacions diferents i els canvis en els processos de compra i venda, són només alguns exemples d’aspectes que requeriran un esforç enorme per part de les organitzacions per poder comptar amb un equip i uns processos prou flexibles per bregar amb tots aquests canvis, i els que vindran.
Les empreses conviuen i lluiten, doncs, per sobreviure en un entorn de gran incertesa i competitivitat a tots els nivells, la innovació es fa imprescindible. Tenint en compte que la innovació es basa en la creativitat, i que la creativitat està en les persones, podem començar a comprendre la importància d’implantar una estratègia de gestió del talent coherent amb el pla estratègic, els reptes i objectius de l’empresa.
Les polítiques de gestió de talent contribuiran a millorar la motivació del capital humà
Així mateix, i tenint en compte el comportament i les tendències del mercat de treball, en el qual sovint es dona el fenomen que gairebé és més complicat trobar les persones amb el talent que necessiten les empreses que no pas aconseguir el capital per emprendre un nou projecte, és de vital importància treballar en les polítiques de gestió del talent, ja que aquestes contribuiran a millorar la implicació, la fidelització, el compromís i, en definitiva, la motivació del capital humà. No es tracta només de la contractació de persones amb talent, sinó de gestionar-ho adequadament per generar talent organitzatiu. Alguns exemples clars podem trobar-los en el futbol, on un mateix jugador té un rendiment superior segons l’equip en el qual jugui, condicionat per l’entrenador (líder) i les polítiques organitzatives internes de l’equip (polítiques de Recursos Humans).
Alguns estudis analitzen el valor que aporta el talent a les empreses, o el que vindria a ser el ROI del talent. En termes financers, es tracta de quantificar els beneficis que aporta el talent a l’empresa, és a dir, quina part dels beneficis empresarials són resultat de la intervenció del talent. Algunes conclusions reflecteixen que les empreses que inverteixen en el desenvolupament del seu talent fan una major retenció d’aquest, obtenen índexs de satisfacció superiors i, en última instància, són empreses més competitives. Aquesta qüestió no és menor, ja que hi ha estudis que asseguren que el 60% de la productivitat d’una empresa està vinculat al talent, per la qual cosa podríem confirmar que els resultats d’una empresa vindran de la mà d’una gestió centrada en les persones, que són les que tenen el talent que necessiten les empreses.
La dimensió de l’empresa acaba sent un avantatge competitiu, ja que permet una gestió del talent més personalitzada
Amb tot això, ja són moltes les empreses que compten amb polítiques de gestió del talent. Sovint són les grans les que disposen de més recursos per dedicar a aquestes polítiques. No obstant això, les pimes no volen quedar-se enrere, i moltes ja estan integrant mesures per a la fidelització del talent i fins i tot per al benestar de les persones. Cal destacar, en aquests casos, la gran dosi d’imaginació i dedicació (R+D) que hi ha darrere de les accions que duen a terme, si bé és cert que els resultats són molt més visibles. La dimensió de l’empresa acaba sent un avantatge competitiu, ja que permet una gestió del talent més personalitzada. Tot això es tradueix, segons les pròpies empreses, en una millora en la productivitat, l’eficiència i la qualitat dels processos, en la satisfacció de les persones i en el grau de compliment dels objectius, i incideix en una millora de la competitivitat.
Així doncs, la gestió del talent és, sens dubte, el gran repte de les empreses del present i del futur, però en qualsevol cas és una aposta segura i de valor.