Indemnitzacions per finalització de contractes temporals, incertesa a les empreses

Continuem amb la incertesa pel que fa a les indemnitzacions per finalització de contractes temporals, una nova sentencia (Sentència nº 1962/2016 (Recurs nº 1690/2016, de la Sala de lo Social del TSJPB), interpreta aquesta situació i en aquest cas si, per primera vegada, interpreta que s’escau la equiparació de les indemnitzacions dels contractes temporals i fixes, recordant el que interpreta que és l’esperit de la clàusula 4.1ª de la Directiva 1999/70/CE del Consell de 28 de juny de 1999.

Les empreses no disposaran de l’aprovisionament que suposa el diferencial entre els 12 dies d’indemnització regulats a l’Estatut dels Treballadors per a treballadors temporals, fins als 20 que corresponen a la finalització del contracte temporal

La sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB), que equipara la indemnització per finalització d’un contracte temporal a la indemnització per acomiadament, suposarà greus problemes econòmics a les empreses, tenint en compte que no disposaran de l’aprovisionament que suposa el diferencial entre els 12 dies d’indemnització regulats a l’Estatut dels Treballadors per a treballadors temporals, fins als 20 que ara entén el TSJPB que corresponen a la finalització del contracte temporal.

Es fa del tot imprescindible que amb la màxima urgència el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social traslladi les conclusions de les reunions mantingudes pel grup d’experts configurat el passat 17 d’octubre, amb l’acord del Ministeri i els agents socials.

A banda d’aquesta controvertida qüestió, el proper Govern de l’Estat ha d’entomar com una qüestió principal la revisió i actualització de la legislació laboral espanyola d’acord al Dret de la Unió Europea, per dotar de major seguretat jurídica a les empreses a l’hora de poder fer previsions i prendre decisions respecte a les contractacions d’ara en endavant.

Les mesures més costoses portaran a la desincentivació en la contractació

Aquesta actualització cal que contempli tant l’estacionalitat dels diferents sectors, com les situacions de necessària temporalitat, sense que aquest fet suposi una penalització ineludible per a les empreses. No s’ha de perdre de vista que mesures més costoses portaran a la desincentivació en la contractació, tenint en compte que no es poden repercutir en el preu dels productes o serveis les càrregues que se’n deriven. De nou, aquest fet crea una diferència entre empreses grans i petites, ja que les primeres tenen més capacitat financera per suportar-ho.

La reflexió que caldria fer, en el cas concret de les indemnitzacions per causes no imputables a la empresa, és si la equiparació de les indemnitzacions en els casos de finalització dels contractes temporals i en els acomiadaments per causes objectives revisant la primera a l’alça és la mesura més adequada.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Nova sentència en relació a l’equiparació de l’indemnització per fi de contracte

Next Story

L’Ajuntament de Barcelona assumeix mesures de contractació pública proposades per PIMEC

Latest from Panorama

Empreses en català

Article original de VIA Empresa reproduït amb l’autorització de l’autor. Els agents socials són un factor